REPÚBLICA O 155
Aquesta es la tria, es a les nostres mans. Avui podem utilitzar les nostres millors armes, el vot, les urnes. Aquest cop sense cops de porra pel mig i amb el record constant dels nostres presos polítics. Ho farem per ells i per tots nosaltres. Una victòria incontestable i exigir implementar la República i deixar enrere un malson que ja fa massa temps que dura.
República Catalana o 155
per Salvador Cot
Recordarem per sempre més el resultat d’aquestes eleccions, però oblidarem ràpidament la campanya que les ha precedit. No hi ha hagut cap idea nova i els discursos s’han escrit per a consum dels convençuts. Junts per Catalunya i ERC han concentrat les represàlies de l’Estat i han hagut d’omplir els mítings amb la primera filera de cadires buida a causa de la presó i l’exili. La CUP és l’única força que ha mantingut un discurs nítidament rupturista, però sota la paradoxa de ser els únics independentistes que no tenen la direcció escapçada, utilitzant la terminologia de Soraya Sáenz de Santamaría.
El bloc unionista ha estat una simple reverberació dels arguments que arriben de Madrid. Una sòrdida barreja de fake news, catalanofòbia populatxera i victimització dels agressors, amb l’afegit d’una postjustícia impresentable a Europa -que es nega a empaitar catalans per ordre de Madrid-, però implacable contra Catalunya. “Puigdemont a prisión”, polseretes rojigualdas, Manolo Escobar i poca cosa més. Políticament, la Catalunya espanyola ha nascut “entre flores, fandanguillos y alegrías” mentre els seus conciutadans eren reprimits amb porres i fiscals.
Caldrà dialogar i caldrà reconèixer l’altre, evidentment. Però el punt de partida de la futura negociació serà o bé la República Catalana o bé l’article 155. Les urnes, com sempre, marcaran un itinerari que, en aquest cas, serà difícil i arriscat. Però imprescindible.