RENOVACIÓ DEL PSOE?
La victòria final i ajustada de Rubalcaba sobre Chacon en la lluita per ser el nou secretari general, deixa en una posició particularment difícil al socialistes catalans, si es que en queden. De fet qualsevol resultat ho feia. Les proclames per una veu única i central del partit, i on les federacions son totes iguals per part del guanyador, i la campanya de la Chacon repudiant qualsevol assumpte o petició catalana per la seva prosperitat, deixen un partit més clarament on era, i sense ambigüitats, una simple sucursal del PSOE a Catalunya, de fet com més o menys s’ha comportat sempre.
Per una diferència mínima de 487 a 465, l’exministre Rubalcaba ha superat l’exministra Chacon, i fer-se càrrec d’un partit amb una profunda crisi. De fet al matí el nou secretari general havia reivindicat el llegat de Zapatero, i ha avisat que les federacions del partit han de tenir poder, però mai per damunt del conjunt del partit, i per suposat ha criticat la política dels populars. De fet l’antic president del govern espanyol es va acomiadar fent balanç, i atribuint la greu crisi a factors externs globals, i amb una mínima autocrítica. El seu llegat el recull un hereu que va obtenir el pitjor resultat del partit a unes eleccions a l’estat, i la seva contrincant no es quedava enrere, ja que va perdre aquestes per primer cop a Catalunya amb una davallada espectacular. L’estil que vol aplicar el guanyador es centralitzat amb una veu única, i on les grans decisions catalanes també seran preses des de Madrid, de fet la seva aposta per Chacon la deixava en la mateixa situació, ja que el canvi de rumb que prometia, i els seus afalacs a Zapatero marcaven el seu nul interès pel territori català, que com en el tema del concert econòmic, ja ens va dir que combatria amb ungles i dents.
Realment el partit socialista català amb aquesta aposta per una candidata fracassada en les últimes eleccions, i que per guanyar-se el favor de les Espanyes, ha deixat clar que sempre estarà contra els interessos de Catalunya, i a favor del projecte comú espanyol per damunt de qualsevol cosa. Un afer que ja s’ha vist durant els 4 anys a Madrid, i on el territori català ha desaparegut de la seva visió, i on encara com a ministra de defensa, i sense rubor va mostrar la seva satisfacció per la retallada final de l’estatut català. Aquesta era la aposta del PSOE-C. El resultat ha estat la victòria d’un altre perdedor, i exministre, que ja ha deixat clar des del primer moment que les decisions seran centralitzades, de fet no canvia res, ja que fins ara mai els socialistes catalans han desobeït cap consigna des de Madrid, i sempre han deixat els interessos catalans en segon terme, cap novetat. Resulta patètic el discurs de Zapatero deixant la culpa de la crisi en exclusiva als fets globals, i obviant la seva gestió nefasta, la seva actitud durant un any d’amagar la crisi espanyola, i finalment forçat per les ordres europees començar a aplicar mesures brutals i agreujades. Aquesta es la seva gran obra de govern lloada pels dos candidats, i que curiosament han compartit des dels seus dos ministeris, encara que intentin fer veure que venen d’altres llocs. Aquesta es la renovació d’un partit en declivi, que ha maltractat Catalunya com el que més, i que ara critica unes mesures populars, que simplement segueixen les que ells van iniciar, i que no diferirien massa si encara ostentessin el poder. El cinisme te aquestes coses.
El catalanisme del socialisme català, si mai ha existit, es mort i enterrat. Poden prendre el camí de seguir com fins ara, l’altra cara del nacionalisme espanyol a Catalunya junt amb els populars, o ser un partit català d’una vegada per totes, crec que amb els dirigents escollits es clar que no s’apartaran de la primera opció. Per cert, crec que l’ambició de Chacon acaba aquí, i la seva carrera ascendent ha estat finalment finiquitada, si encara li queda una engruna de dignitat.