ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

REGAL DE REIS DES DE SALAMANCA

General

Ahir va arribar la  primera remesa de papers privats directament des de l’Arxiu de Salamanca, amb la desestimació del recurs presentat per l’Ajuntament d’aquesta ciutat contra la devolució dels papers catalans sota el braç.

 

Efectivament, l’Audiència va desestimar el recurs del 2006 contra la devolució d’uns papers espoliats fa 70 anys per la repressió de la dictadura franquista, i la primera remesa son uns 120 llibres, majoritàriament propietat de l’escriptor Rovira i Virgili.  Resten unes 1500 caixes que es preveu retornin durant el 2009.

 

Aquest procés es va iniciar l’any 2006, i un any desprès de la primera remesa ara comença arribar els primers documents personals, el conseller Tresserras ha mostrat la seva satisfacció, i ha dit que es una mostra del compromís de l’Estat amb un procés que s’ha desencallat, i on es compleix la llei amb un bon ritme.

 

Crec que les paraules del conseller, sonen una mica a burla, ja què si amb 3 anys amb prou feines portem la  part oficial retornada, i el que resta de la part privada es calcula si no hi ha res de nou amb un altre any, parlar de complir la llei i ritme bo es com a mínim arriscat.

 

La reacció de la caverna espanyola en tot aquest assumpte dona una prova mes del tarannà de l’Estat quan es tracta de complir amb la llei pel que fa a Catalunya, i on el retorn als seus propietaris de la documentació espoliada durant la dictadura militar s’ha convertit en una lluita dramàtica, i on desprès de 30 anys de fictícia democràcia encara es mira en recel, donant idea de la baixa qualitat d’aquest estat que es mante fidel i aferrat als principis dictatorials.

 

Francament es dona un gran valor a una noticia que hauria de provocar  vergonya a l’Estat, i indignació a la part catalana, pel que fa al retard i els problemes que es posen quan Catalunya demana qualsevol cosa per justa i inofensiva que sigui com es aquesta, què seria una obvietat en qualsevol estat modern.

 

El Conseller te l’obligació de seguir denunciant el tema, i posar en evidencia a les autoritats espanyoles per molt que aquestes ho presentin com un fet normal i gairebé un regal i privilegi pels catalans, que evidentment no ho es.  Un regal es una cosa especial que no has demanat, però el que et pertany o t’han robat simplement s’ha de tornar sense escarafalls, i dit de passada demanar perdó per les atrocitats del regim de Franco, cosa que han fet altres estats com Alemanya amb els jueus, i que a Espanya es impensable.

 

En definitiva benvinguts els papers retornats, però que no es presenti com una victòria de la democràcia, perquè les formes i el fons han estat i son verdaderament lamentables i propis d’altres temps, nomes cal recordar les furgonetes de nit i d’amagat retornant els papers per la porta del darrere, es una metàfora perfecte de l’Estat Espanyol i la seva democràcia de fireta.

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.