ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

REFORMULAR EL PACTE AMB L?ESTAT

Sense categoria

El Conseller Saura en nom del govern de la Generalitat, va deixar clar la postura de la Generalitat de rebuig a la manifestació preventiva contra la sentència del TC, i esperar a conèixer la mateixa per acatar-la com no pot ser d’altra forma, i en cas de variar molt el resultat final, revisar o reformular el pacte amb l’Estat espanyol, què es el que consideren que es l’Estatut per damunt d’una llei orgànica.

Ara ens apel·len a seguir desenvolupant l’Estatut, i en cas de pèrdues molt importants sempre ens quedarà l’article 150.2 de la Constitució per recuperar-les amb llargues negociacions.  Realment, i seguint la línia lamentable del govern català en aquest nou gran engany què ens volen fer creure, s’obliden d’un petit detall, que l’article famós depèn de l’Estat aprovar-lo, i no crec que el que ara retalli el tribunal constitucional composat per membres dels dos grans partits espanyols, i que culmina la tasca de regionalització engegada pel govern espanyol en les seves primeres retallades, ho rectifiquin posteriorment, ja què senzillament no els hi cal.

Pel que fa a refer o reformular el pacte, segueixen insistint en anomenar un pacte misteriós que realment no existeix.  Un cop fa prop de 300 anys, per la força de les armes Catalunya va quedar integrada a Castella, com a poble conquerit, els seus drets van ser anul·lats amb el decret de nova planta, i a partir de diversos períodes fins a l’actualitat, a Espanya no li ha calgut pactar res amb Catalunya, senzillament perquè en forma part, i cap estat sobirà cediria poder gratuïtament, per tant no es pot reformular res, ja què no hi ha cap pacte. El que hi ha amb l’Estatut català es una concessió del poder central per dotar-nos de petites parcel·les de gestió degudament esmenades i preparades, i finalment amb l’instrument del tribunal deixades amb els límits o línies vermelles, que com a regió d’un estat mai podran traspassar.

No es podia esperar cap reacció mes del govern català, ja que el seu president ja ha estat avisat des de Madrid de la postura a adoptar, i com a bon noi obedient evidentment no els fallarà, i mai optarà pel que ell anomena vies impossibles, i si per entretenir el personal amb contes que ja pocs es poden creure.  Mentrestant els seus socis d’iniciativa seguiran defensant l’estat federal, cosa impossible, perquè l’estat que ho ha de fer possible evidentment no es federarà amb ningú i perdrà el control total que ara té, i l’altra soci republicà, un cop abandonat el projecte independentista, ara  es dedicarà a entretenir el personal amb un concert econòmic, què es un simple brindis al sol sense cap possibilitat d’èxit.

Ho ha definit Jorge Valdano en una entrevista, quan ha dit que el Barcelona vol fer-se un lloc en el món mirant de Catalunya cap endins, i el Madrid ho fa mirant d’Espanya cap a fora, cosa que fa difícil veure un jugador madridista cridant Visca el Madrid i la Comunitat de Madrid en una celebració.  Se’ns dubte no discutiré els coneixements futbolístics del personatge, però com deia abans, qui te el poder no li fa falta reivindicar-lo, qui viu oprimit per aquest primer i a l’espera de rebre alguna engruna evidentment si.

Es la mentalitat d’allà, i la que ens volen fer creure aquí, dos realitats que es complementen perfectament perquè no es bellugui absolutament res.  De la societat civil depèn alterar aquest ordre natural de les coses, i fer-li veure al Sr. Valdano i al govern Català que els enganys tard o d’hora son descoberts.

 

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.