REFORMES CONSTITUCIONALS I ALTRES CONTES
Realment desprès de la negativa espanyola al Congrés generalment amb bones formes, amb excepció de la hooligan nacionalista espanyola Rosa Diez, ha servit perquè molts mitjans internacionals es facin resó d’aquest fet tant poc democràtic i difícil d’entendre més enllà dels Pirineus. Potser algú es pensava que era un punt i final, però com va dir el President era un punt i apart, i el procés continua cercant altres legalitats, la pròpia o la internacional per arribar el 9 de novembre i votar.
Ara toca seguir fent por i intentar crear un clima totalment fals, amb les amenaces inventades per en Millo, que en tot cas no justifica aquest ambient de crispació que diu viu Catalunya, i que si no es a casa seva, no es veu per enlloc. S’ha molestat a veure la gran manifestació del 2012 o la Via Catalana del 2013, ambient amb família, amics, somriures i il·lusió. Res de cap crispació, ni per suposat violència com s’ens dubte desitjaria. Crec que la seva imaginació haurà de deixar de fer el ridícul amb aquestes falsedats que ja no es creu ningú, potser no ha entés que el procés es de la gent, tot es possible.
Per altra banda, fer bullir l’olla deixant oberta una porta com la reforma constitucional impossible que alguns plantegen, i que per cert ningú ha demanat es un altre intent per confondre. Qui es pot creure que ara acceptarien la nostra singularitat i el blindatge de competències bàsiques, quan mai ho han fet, més de 30 anys de teòrica democràcia en sentit contrari donen prou credibilitat per no fer ni cas d’opcions com aquestes que res tenen a veure amb ser un Estat sobirà dins Europa.
Els partidaris de la tercera via, ja de vacances, encara s’aferraran a una via impossible i que no te suports suficients ni dins de la cambra espanyola, per tant, no cal perdre més el temps. El reconeixement de la nostra singularitat mai estarà tant blindat com amb els instruments d’un vertader Estat, i això es el que volem votar el 9 de novembre, res més.