ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

REFORMES A L?ESTAT AUTONÒMIC

General

Per part del partit popular, el que va ser president José Maria Aznar, ha parlat d’una situació límit de l’estat espanyol, intervingut des de l’exterior, i amb una marginalitat degut a l’estat de les autonomies, que ha de patir una reforma amb profunditat ja que es inassumible. En la mateixa línia el PSOE, ja prepara un pla per harmonitzar l’estat autonòmic, que diuen que amb els nous estatuts ha arribat al 99% de les seves possibilitats, i s’ha de centralitzar un altre cop per fer-lo viable.  Mentrestant Catalunya dormint com sempre.

Aznar ha comentat que l’estat esta intervingut com a conseqüència de la crisi patida, i on la configuració actual no es políticament, ni financerament viable. Les mesures econòmiques, i reformes son imposades des de l’exterior per  la incapacitat del govern actual, i cal un canvi de govern, i una reforma de l’estat autonòmic que ja no es viable, ja que l’estat central s’ha convertit en marginal, ja que no dona per 17 institucions que fan les mateixes coses, no es sostenible. Alhora ens diu que una cosa es discutir la pluralitat de l’estat, i l’altra l’existència de la nació. En Mas per la seva banda, ja ha anunciat que no acceptaran cap marxa enrere, i que Catalunya i la nació catalana si son viables. El PSOE ja ultima una proposta de cara a les municipal per uniformitzar els territoris, i ho presenten com una millor coordinació per racionalitzar la despesa, que en realitat es recuperar competències ara per les autonomies. No volen tanta diversitat de criteris per les mateixes coses, i qüestionen per exemple la no necessitat de tantes televisions publiques.

 

L’Estat espanyol no sembla disposat a perdre el temps, i desprès de la retallada estatutària, les diferents sentències tocant el moll de l’os de la identitat catalana com es la llengua, i moltes d’altres que en vindran pel lògic compliment de la resolució del TC, ara, i aprofitant la crisi volen donar el cop definitiu sobretot a Catalunya, fent una regressió de l’estat autonòmic, i recuperant competències que havien cedit als territoris deixant encara més buit de poder aquestes autonomies, alhora volen unificar el criteri en molts temes, perquè no hi hagi 17 normatives diferents sobre la mateixa qüestió, això ells n’hi diuen Espanya plural.  La idea de que no es viable va quallant en amplis sectors espanyols, llençada pels dos partits majoritaris que en qüestions d’estat o identitàries ràpidament es posen d’acord, i pretenen imposar definitivament aquest pensament únic, i aquestes nul·les diferències entre territoris, per deixar les nacions sense cap identitat diferenciada. Com sempre els populars van de cara i ho diuen clarament, i els socialistes per la porta del darrere, però amb les mateixes conseqüències. En Mas ja ha dit que la nació catalana si que es viable, però alhora de la veritat no la volen posar en pràctica, ja que el llast espanyol no el volen afluixar, son contradiccions que poden fer arribar a una cruïlla en poc temps, i haver de decidir entre la dissolució com a nació, amb o sense grans consensos com diu el líder convergent, i  abordar el nostre dret a decidir, i comprovar si aquesta immaduresa crònica que sembla ens afecta segueix vigent, o definitivament ens hem fet grans.

  1. Davant les afirmacions d’Aznar, ho no sap on s’acaba la ignorància i on comença la mala fe. 17 autonomies fent les mateixes coses. I és clar, però en territoris diferents!

    A la República Federal Alemanya hi ha 16 Länder. Per posar un exemple, mirem un dels 16: Baden-Württemberg. Té un President, un vicepresident i ministre de justícia, 10 ministres i dos secretaris d’estat amb rang de gabinet (acudeixen a les reunions de govern).

    Agafem, per exemple, el ministre d’educació, joventut i esport. Queda clar el que fa, oi? Doncs té 15 homòlegs més, un a cada un dels Länder. I no passa res.

    Un dels problemes de l’estat espanyol és que a mesura que s’ha desenvolupat l’estat autonòmic, l’administració central continua amb el volum de sempre.

    L’estat de les autonomies – generalització de només dues autonomies lògiques, la catalana i la basca – es va construir per laminar l’autonomia catalana. I ara es proposa fer tot el contrari, amb el mateix propòsit.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.