ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

REFLEXIONS DEL PROJECTE INDEPENDENTISTA O COM NO CAURE EN EL MATEIX PARANY

General

Arrel de les declaracions de Joan Carretero sobre les causes del fracàs de les noves opcions independentistes les passades eleccions, amb nul·la representació per Reagrupament i 4 escassos diputats per Solidaritat, ha donat a entendre que la formació més preparada per assumir un moviment que treballi per la independència es Esquerra, i que a les properes eleccions espanyoles ja hauria de ser una realitat, precisament els solidaris en boca del seu portaveu Lopez Tena, ja han qualificat l’opció reagrupada com marca blanca dels republicans, fent un trist favor a la causa de l’estat propi.

Efectivament el líder d’RCAT, assumeix que no pot desfer el camí i tornar a Esquerra ja que en va ser expulsat, i dona dues raons pel fracàs electoral, la primera es el vot per acabar amb el tripartit, i la segona l’independentisme no practicant que ha optat per CIU. Tot plegat entre les dues opcions no han arribat a 150 mil vots, un bagatge decebedor, es mostra dolgut per la seva expulsió, i per la davallada dels republicans que han passat de ser el pal de paller de l’independentisme, a un trist paper amb el segon tripartit. Reclama com han fet sempre la unitat, recordant la seva carta a Joan Puigcercos en plena campanya, i reclama veure com s’articula l’alternativa independentista força malmesa. Com sempre les municipals ens parla de 947 realitats diferents, i on el missatge independentista es poc important, i si la gestió del dia a dia. Creu que l’actor principal ha de mirar d’aglutinar i liderar el procés, referint-se al partit amb mes implantació i historia per fer-ho, rebutja el projecte d’esquerres d’en Carod, ja que això ja esta inventat. Per la seva banda el portaveu de Solidaritat fent honor a la seva tàctica matussera, ja ha dit que ERC no es el pal de paller de l’independentisme, sinó de Carretero, i ha qualificat Reagrupament de marca blanca dels republicans, i un interlocutor que ja no te cap validesa.

 

En primer lloc, jo com a reagrupat també considero un fracàs els resultats, pel vot antitripartit, per aquest fals independentisme que ha votat opcions de moment clarament autonomistes com CIU, i un tercer factor com es la no unitat de les opcions independentistes, que ha allunyat molta gent d’aquest projecte ambiciós i nou, i que ha fet que nomes el poder mediàtic d’en Laporta el permetés de forma justeta treure el cap al Parlament, i l’altra opció quedar-ne fora amb uns resultats pobres, que no es corresponen als esforços i programa portat per tots els racons de Catalunya, però amb unes condicions bastant pobres, i que difícilment podien competir amb les forces consolidades. A pesar de la davallada, Esquerra ara per ara, i si logra renovar la seva direcció, i reprendre el camí que va abandonar amb les apostes tripartides es amb números a la mà el pal de paller de l’aposta de l’estat propi, i la que hauria segurament de concentrar els esforços en veure el partit com una eina per arribar a l’objectiu, i intentar aquesta gran coalició que ara no ha estat possible, i que deixant en certa manera l’aspecte esquerra dreta al marge, intentar aglutinar amb generositat i sense protagonistes una força carregada d’arguments, crec que aquest sacrifici ideològic per part de tots, valdria la pena per arribar a l’objectiu, que si no es transversal difícilment s’assolirà, no se si els republicans estant disposats això, o seguiran obstinats a posar la qüestió social per davant de la nacional, quan amb la segona resolta, hi hauria la possibilitat i les eines per encarar la primera. Un cop més els personalismes son els nostres principals enèmics, i les declaracions d’en Tena en son un clar exemple, sense menysprear la seva vàlua, no es poden menysprear les altres opcions que busquen la mateixa finalitat, quan saben perfectament la responsabilitat que tenen, però al mateix temps que sols no ho aconseguiran, i menys seguint amb aquesta tàctica de foragitar tot el que els pot molestar per treure el cap al capdavant del no res.

 

Realment aquesta gran coalició que doni confiança en el projecte, no es pot deixar per 15 dies abans de les properes eleccions, sinó que amb humilitat tothom ha de posar el seu granet de sorra per fer-la creïble, i si es necessari posar totes les patums en una segona fila per evitar la temptació del personalisme sense mida, cal oblidar greuges, ser generós i intel·ligent, cosa que en Tena, apart de que les seves declaracions es desqualifiquen per si soles, ha de posar el seu potencial al servei de la causa comuna, i no de les batalletes de curta volada que tant mal ens han fet.

 

Difereixo del Joan Carretero de que la propera ocasió per aquesta unitat son les eleccions espanyoles, ja que crec precisament que el primer toc d’atenció seria renunciar a presentar cap candidatura, a una cambra on ja no hi ha res a fer, ni a decidir, si pensem en un món global i en un estat propi, que precisament aquestes cambres mai ens autoritzaran ni tant sols a consultar-ho, ha arribat el moment de posar en evidència les mancances democràtiques de l’estat espanyol, no hi ha diferència de 1 diputat a 20, el resultat es el mateix, seguir la tàctica de l’almoina del peix al cove, o ser una simple comparsa davant els dos partits principals espanyols, que amb sentit d’estat ara per ara ens donen mil voltes, malauradament per nosaltres.

 

La gent crec que valora la honestedat, i aquesta seria la primera prova de que el projecte es seriós i sense embuts, el vertader canvi ha de començar a les ments de tots per fer-ho realitat al carrer, i des de tots els sectors.

  1. Anar al Parlament espanyol com fa ERC, és anar a que es burlen o per tantejar per quan ets disposat a vendre o comprar.

    Per tant el que vulga l’independència s’ha de agrupar o unir a SI, que és la única força creada transversal creada per obtindre l’independència.

    Pretendre que SI s’integre a una llista d’ERC, és posar la gestió des d’una autonomia i diputació de l’Estat espanyol per damunt de la prioritat e l’independència.

  2. Amic Albert.  Si tots els éssers humans , fossim simplement , bons i honrats , d’entrada ens estalviariem exèrcits, policies, presons i tota mena d’armamens ; clar, això que escric, es pot titllar de diverses maneres , una podria ser la “versió visionària” , i l’altra , directament “una bajanada”. Saps que passa Albert ,  doncs si ,  passa que si tots el catalans volgueren ser independents, lliures, rics i feliços , no faria falta res de res , perquè ja ho seriem. Parlar i escriure de la unió del  sobiranisme a Catalunya, es repetitiu, i  francament avorrit. Si ni es posen d’acord els independentistes convençuts ,-  com s’ha de fer, amb els que encara estàn per convèncer  ?.
    Salut.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.