ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

REFERÉNDUM NACIONAL I EL ARA NO TOCA D?ESQUERRA

Sense categoria

La coordinadora de les consultes per l’autodeterminació ha aprovat presentar una iniciativa popular al Parlament per convocar un referèndum vinculant sobre la independència, i desprès de l’onada massiva de consultes el 25 d’abril, posarà fil a l’agulla per recollir les 220000 signatures necessàries que marca la llei.  Mentrestant el president d’Esquerra Joan Puigcercos, ja ha demanat prudència a la coordinadora per no caure en dreceres ni preses intempestives, ja que el que es planteja es massa seriós, i ha recordat el seu compromís de consulta per la propera legislatura per qualsevol pacte.

Efectivament, el 25 d’abril prop de 190 municipis, i 1270000 persones, podran exercir el seu dret a vot en la consulta per l’autodeterminació, amb ciutats tant importants com Girona, Lleida, Reus o Manresa, i un cop realitzat s’acostaran a la meitat de poblacions del territori consultades.  La coordinadora nacional a partir de la llei de consultes, vol recollir aquestes signatures per presentar la demanda de Consulta nacional vinculant, i així marca l’estratègia per un cop acabades les consultes, de moment el 20 de Juny, seguir aquest full de ruta i posar la pilota a la teulada del Parlament, què haurà de donar una resposta i actuar amb responsabilitat davant la demanda de la societat civil.  Per la seva part el President d’Esquerra, en un article ja ha demanat prudència davant aquesta demanda, i ha insistit amb la seva proposta de consulta per qualsevol pacte electoral futur que posarà damunt la taula, i per això creu que ara no es el moment, demanant fugir de precipitacions, i no fer el joc els que volen que la iniciativa fracassi, demanant no suplantar la legitimitat del Parlament.

 

Posar un objectiu en qualsevol activitat a la vida, sempre es una bona notícia, un estímul per seguir treballant i una llum al final del túnel on es vol arribar. Les consultes son i han estat un fenomen únic a Europa, i fruit de la voluntat popular per superar el nivell tant baix de democràcia, i el nul poder del nostre Parlament, alhora que d’immobilisme dels nostres partits actuals.  Es una situació que els ha superat totalment, i que els ha fet veure que l’anestesia que tots plegats han anat subministrant al poble no ha estat suficient per adormir-lo, i ara s’ha revelat amb una iniciativa, que a pesar dels pobres mitjans a fer sevir, i la posició contraria d’alguns partits i mitjans de comunicació en general, ha recollit ja mes de 250000 vots pel si a l’estat propi, què ara s’hauran de sumar els que es recolliran el proper 25 d’abril, amb un exemple de civisme i democràcia que ha fet avergonyir a la majoria de partits amb les seves justificacions, i tremolar a l’estat espanyol que no pot  recorre a  la violència, com excusa per desenvolupar el seu estat de dret repressiu.

 

Davant d’aquesta futura demanda, recordo ja presentada dues vegades en forma d’iniciativa legislativa popular, i rebutjada per la mesa del parlament, en Joan Puigcercos fa servir el topic pujolia de “l’ara no toca”, amb l’excusa de la precipitació, i del programa electoral d’esquerra, que portarà el tema de la consulta com a condició pel pacte, demanant no substituir al Parlament.  Les esperances en aquest partit per portar la nostra causa, fa temps que han passat a millor vida, i la seva trajectòria en el govern l’avala, evidentment les eleccions s’acosten, i les previsions no son optimistes, per tant han de recuperar la seva versió original a corre-cuita, però amb un greu problema de credibilitat. La societat civil no en te la culpa d’això, i evidentment ha d’anar a  la seva, i seguir el seu propi full de ruta que cap partit ha volgut marcar en el terreny nacional, per tant no substitueix al Parlament, simplement l’estimula a recollir el sentiment d’una part molt important de la població, i que no ha estat atesa pels interessos partidistes instaurats a la política catalana. L’argument de la precipitació desprès de 300 anys, fa riure per no plorar, i sembla més un crit desesperat, que una opció seriosa. La realitat es que els partits han quedat superats, i negant un cop i un altra els anhels de la societat nomes provocaran mes desafecció i  descrèdit del Parlament, què es veurà com una institució d’esquenes al poble que l’ha triat, que un cop i un altra insisteix amb decidir el seu futur democràticament, i no el preocupa gens ni mica el futur personal dels membres ara instal·lats a l’organisme sobirà, que tant sols i amb un exercici de mesquinesa i demagògia insuperables, posen pals a les rodes a un procés democràtic amb excuses de mal pagador.

 

En definitiva, tornarem a veure les reaccions d’aquesta cortina de fum que es el Parlament, que s’entesta en justificar la seva misèria, per no encarar un procés que la societat reclama.

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.