ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

RECUPEREM LA NORMALITAT DE GENERE

Les declaracions del Comisari Villarejo d’aquests dies haurien fet caure més d’un Govern i molts càrrecs públics, com podem veure les clavegueres de l’Estat son la normalitat en un sistema democràtic viciat i sense remei. Tanmateix si que hi ha coses que depenen més directament de nosaltres i que podem mirar de capgirar el parany que ens han proposat o imposat.

El Cercle Abheda engega una campanya “el gènere mal anomenat masculí és el genèric”. Aquesta vol incidir amb el mal us del doble genere en el català. Un abús sobretot amb els mitjans de comunicació, polítics o educatius i que senzillament no cal, exemples com “catalans i catalanes” o “diputats i diputades” com altres llengües romàniques el genere mal nomenat masculí, és el genèric.

Aquest es un procediment de classificació de substantius, no de persones. Si hi hagués una relació entre genere i sexisme, podríem esperar que no hi hagués sexisme en les societat on es parlen llengües sense gènere, per tant el 70% de les llengües del món no tenen genere, però no per això les seves comunitats son igualitàries. Un bon exemple es l’arab on la majoria de les paraules tenen gènere femení, i ja sabem quin es el paper que te la dona.

Alhora rebutgen la creació de la versió dona del genere masculí “homenot-donota”. Incideix que arribem a desdoblar sense cap mena de criteri “els nens i les nenes boniques” i ximpleries per l’estil. La ignorància es molt atrevida.

Crec molt bona iniciativa per començar a desmuntar aquest fals relat que des de certs sectors han imposat barrejant la gramàtica i la igualtat home i dona. Dos conceptes que res tenen a veure. Es poden combatre des de molts àmbits però no els simplement estètics fregant el ridícul i destrossant la llengua creient que amb això generen igualtat. Una falsedat que certs sectors han imposat com el políticament correcte, quan senzillament es una gran bajanada i denota un baix nivell de la societat que admet aquesta manera de fer.

Cal tornar a la normalitat, i com en moltes altres coses desfer aquests tòpics que han acabat encotillant una societat que simplement vol o hauria de voler ser normal en tots els àmbits i que no vol confondre conceptes que simplement allunyen les solucions del problema sense remei.

  1. Algunes perones es pensen que utilitzant la duplicitat de “gènere” [sic], la societat -i amb ella, els seus components- s’allibera de l’esclavatge sexista que ben sovint patim .
    Com també hi han altres persones que es pensen que girant un full [el de l’escut franquista] a la Contitución española, aquesta esdeve més democrática; o que treient xapes de les façanes [ja sigui de jou i fletxes, o amb el nom d’un arbre caigut] o fent desapareixer monuments la vida de la gent millorarà.

    Atentament

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.