ALBERT CORTES MONSERRAT

No hi ha dubte que un dels principals puntals de l’independentisme català en el panorama polític al Parlament ha estat Esquerra, que en certa manera l’ha normalitzat, i dut a una posició de força i visibilitat, dit això cal dir que en els últims anys ha malbaratat aquest capital tant valuós, allunyant-se dels postulats que havien propiciat el seu creixement, i optant per ser un partit com els altres, o sigui amb un horitzó nacional virtual, i amb la gestió com a bandera. Aquesta estratègia s’ha demostrat nociva per aquest partit, i en definitiva per les il·lusions dipositades per part de la població en el projecte de l’estat propi.  El més increïble es seguir sense assumir aquesta errada, i atribuir-la a coses més conjunturals.

Presentar la gestió com a base de tot l’esforç del partit no es una bona pensada per aquesta formació, ja que aquesta sempre es discutible, i davant de coses positives, evidentment n’hi ha de negatives, ara la davallada que indiquen les enquestes, se’ns dubte guanyada a pols, però no positiva per l’independentisme, requeriria passar de la política de gestos, a la d’assumir responsabilitats.  Després de passar el corro, i deixar aquest partit amb un sector crític testimonial, ha vist com de cara enfora no ha netejat la seva imatge.

Els propers dies presentaran una proposició de llei al congrés per permetre l’ús del català en les sessions, tot i admetre que te possibilitats nul·les de prosperar, per la negativa del PSOE, amb el 25 diputats totalment inútils dels socialistes catalans inclosos, i PP, què ja han mostrat la seva negativa en anteriors demandes similars. Es basen en l’anterior president de la cambra espanyola, què va permetre simbòlicament intervencions breus en la nostra llengua, però recorden les negatives de Bono a l’actualitat. Es una proposició de cara a la galeria, i què l’únic que fa es humiliar la llengua catalana, l’estat espanyol es d’una única llengua per naturalesa, i ho ha expressat per activa i per passiva, no vol saber res de cap altra llengua, per tant no cal insistir més. La democràcia de fireta espanyola no admet cap altra llengua que la castellana, i per tant insistir amb això es demagògia en majúscules, com ho seria per exemple insistir amb l’oficialitat de les seleccions catalanes, cosa impossible amb l’estat espanyol. Son gestos inútils que nomes deixen entreveure que no es vol encarar el problema real, sinó seguir remenant les mateixes coses pels segles dels segles.

Per un altra costat ens diuen que no acataran la sentència del TC si es negativa, encara que PSOE-C i CIU si ho facin.  De totes maneres el seu secretari general no veu perillar el tripartit, ja què la resposta ha de ser del Parlament i no del govern, i demostrar que l’Espanya plural es inviable.  Aquesta si que es bona, diuen que no acataran, però no diuen com pensen fer això sense trencar amb l’estat espanyol, i alhora asseguren que el govern no es trencarà quan saben que el seu principal soci acceptarà la sentencia sigui quina sigui, un altra cop les paraules grandiloqüents i la demagògia per bandera. Si ho tenen tant clar el govern es secundari i no prioritari, i si no volen acceptar l’estat de dret espanyol pel qual es regeix Catalunya, nomes hi ha una manera que es l’estat propi, i evidentment no seguir aquesta legalitat imposada, no es pot nedar i guardar la roba, o s’accepta la sentència que seguint la via autonòmica es l’únic camí, o es trenca amb totes les conseqüències, prou d’enganyar a la gent.

En altres paraules, o es prioritza Catalunya i els seu horitzó nacional i supervivència com a identitat col·lectiva, o el govern actual, els càrrecs institucionals, i el partidet sigui quin sigui, s’ha de triar, i amb aquesta aposta estratègica d’aquest partit em sembla que es la segona opció.

En definitiva, i esperant assumeixin les errades estratègiques que tantes esperances han decebut, esperarem els propers moviments.