RECONEIXEMENTS INGENUS
Junts i Esquerra volen que el Congrés reconegui negligències de l’Estat en els atemptats del 17-A. Alhora donen suport amb aquells que precisament han donat cobertura amb aquest crim contra Catalunya sense remordiments.
Efectivament, els dos partits sostenen que els vincles entre el CNI i l’Imam de Ripoll es van ocultar per una decisió política. Reclamen que la comissió que s’encarrega del tema assumeixi responsabilitats i negligències per part de l’Estat, per cert unes acusacions que evidentment neguen PSOE i PP. Els vincles entre l’Imam i el CNI van ser ocultats amb la proximitat del Referèndum molt propera el 2017 i van prioritzar els interessos partidistes per damunt de dir la veritat a les víctimes, per cert unes tesis també avalades per Villarejo. El Govern actual tampoc ha desclassificat tota la documentació i no ha aclarit els nombrosos interrogants. La proposta republicana per cert en la mateixa direcció però més suau i evita dir segons que deixant el tema en una falla en la prevenció.
Realment aquests dos partits segueixen una deriva semblant amb diferents relats. Fets de cara a la galeria sense cap tipus d’efecte. Demanen explicacions i dimissions amb aquells que donen suport a Madrid o que defensen fins al final com en el cas d’Esquerra i pretenen que ens creguem que els posaran entre l’espasa i la paret. De fet tant populars com socialistes han actuat exactament amb la mateixa opacitat i son perfectes instigadors d’aquesta operació d’Estat que va fer la vista grossa amb l’Imam que va organitzar aquests atemptats i que fins hi tot hi ha el dubte que sigui mort, ja que el seu cos no ha aparegut.
En el context del 2017 i amb un referèndum d’independència cada cop més aprop sense trobar les urnes o paperetes i amb un Govern decidit anar endavant i una societat totalment mobilitzada suposo van pensar en una solució desesperada i van deixar fer aquest Imam amb una vigilància permissiva que va provocar malauradament els morts que ja sabem, i on posteriorment la gestió del mateix assumida per la Generalitat i amb un paper estranyament secundari de l’Estat.
És molt greu el menyspreu a la vida humana per sota d’una obsessió malaltissa per anul·lar la voluntat popular en aquest cas de la societat catalana per decidir sobre el seu futur polític. Un Estat amb clars tics de la Dictadura passada i amb una constitució on la indivisibilitat del territori per decret és la seva base, no cal dir res més.
Reconeixements ingenus.