ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

RECONEIXEMENT D?ERRADES: EL PRIMER PAS

Sense categoria

Ahir en la entrevista televisiva de Mònica Terribas al cap de l’oposició Artur Mas, aquest va assumir la seva part de culpa al no plantar-se el 9 d’agost passat, per l’incompliment per part espanyola de l’acord de finançament, tal com marca la llei, i què ha provocat posteriorment la feblesa negociadora, i el descrèdit absolut de la part catalana.

De fet va considerar ridícul els diferents terminis que s’han anat posposant i incomplint, ja què només n’hi ha un de legal, a més va descartar anar a Madrid a pactar el finançament ni que li demanes el PSOE, ja què considera què es responsabilitat del govern, i se’ns dubte no vol repetir la jugada funesta de l’Estatut, amb les conseqüències que posteriorment ha portat.

 

Crec què es un primer pas d’aquesta comèdia que estant interpretant els partits catalans amb la mirada atònita dels ciutadans, i on el govern espanyol fa i desfà amb total impunitat per damunt de lleis i partits.  Un cop més els polítics catalans no han estat a l’alçada, i ara no val queixar-se dels endarreriments, ja què el principal partit del govern juga en sentit contrari ja què esta supeditat al PSOE, i la resta segueixen el joc amb actituds vergonyoses com el conseller Saura pactant una nova data final a canvi de no fer comparèixer Zapatero, o els socialistes catalans traient pit posant dates finals quan a Madrid van votant contra els interessos dels catalans un cop si i un altra també, i amb la seguretat que Esquerra i Iniciativa aguantaran al govern sigui com sigui.

 

Es un procés semblant a Euskadi, si tu fas una negociació amb una data marcada en una llei i no es compleix, tens dos alternatives, plantar-te i denunciar al incomplidor, o seguir negociant com si tal cosa, i a més posar noves dates que es van renovant a mesura que no es compleixen.  Si esculls la segona, no tens dret a queixar-te, ja que n’ets còmplice, igual que el PNB amb les eleccions basques.

 

D’altra banda, escollir la segona provoca que l’altra part negociadora no et pren seriosament, i sap què faci el què faci no passarà res, ja què ets a les seves mans.

 

Per això sabem que des del dia 10 d’agost  no hi ha negociació, i què a més les regles estant trencades, com molt be a dit una  diputada de CIU el resultat final del PSOE i el PP vers Catalunya es el mateix, però almenys el segon va de cara, i el primer avança amb una mentida rere l’altre pe arribar al mateix punt. Quan es tracta del model de l’Estat i de no complir amb Catalunya son dues gotes bessones, i els polítics catalans son incapaços de dir prou, cosa què només deixa a la societat civil com a garantia per mantenir la dignitat, i empènyer aquests partits cap a posicions què ells solets havien d’haver arribat.

 

Per tot això, el Sr. Mas ha començat admetent errades, i el segon pas hauria de ser oferir una alternativa a l’actual del govern en base al dret a decidir com a poble, i no un simple canvi de gestors que simplement perpetuarà la nostra situació.

 

 

  1. M’agraden els polítics que reconeixen errades, sobretot si després les esmenen amb la seva acció política.

    Sovint són esclaus de les seves accions i paraules passades, però en Mas bé podria dir que el seu pacte estatutari, tot i ser un mal menor en aquell moment de paràlisi (o qualsevol altre vergonyant excusa que se li acudeixi, o simplement la veritat: li van demanar tancar la carpeta en aquell sopar amb empresaris acollonits pel boicot) al final i vistos els resultats va ser un error i se’n retracta, i per tant orienta l’acció de CiU cap a una altra via que passi per l’adopció UNILATERAL del Concert econòmic.

    Si no ho fa, per mi que segueixi parlant…amb el permís dels espanyols, mai tindrem res més que engrunes, i cada cop menys.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.