RECEPTIVITAT NUL·LA
La Meridiana va ser una nova demostració de força de l’independentisme. Una nova mostra de la revolta dels somriures. Milers i milers de persones amb ideològies diverses, totes les edats, una convicció comúna i sobretot un esperit democràtic per arribar a l’objectiu de l’Estat propi.
Tot el món ha vist aquesta imatge, el problema intern saben perfectament que aviat serà damunt la taula amb un mandat popular i s’haurà de resoldre com no pot ser d’altra manera. De totes maneres com diuen els comics d’Asterix, tots no, hi ha una part, concretament un Estat que segueix a la seva i assumint que la imposició sense arguments es pels segles dels segles.
Hem pogut sentir com la Presidenta de la Comunitat de Madrid Cristina Cifuentes ho descrivia com espectacle vergonyos que representa un govern corrupte i sectari, o mitjans com La Razon on segons ells l’independentisme es desinfla i fins hi tot la periodista Ana Pastor que ahir amb la entrevista amb el President Mas qualificava preguntar pels aventatges de la independència com a propaganda, evidentment els riscos eren informació. Tot plegat dona idea de la magnitud de la tragèdia i la necessitat d’acabar amb aquesta comèdia o malson com abans millor.
En una democràcia consolidada gent com Cifuentes no podria representar a ningú que no fos ella mateixa, al mateix temps insultar una part de la ciutadania la invalida per exercir qualsevol càrrec públic. El seu deliri amb qualificar 2 milions de persones diverses de seguidors d’un govern corrupte, com si no tinguessin coneixement, es aberrant i sobretot venin d’una persona d’un partit podrit pels quatre costats i encara s’atreveix a donar lliçons, se’ns dubte la democràcia li va gran, molt gran.
La Razon no es un mitjà informatiu, es un pamflet dirigit per la mentida i la xenofòbia per incidir en les campanyes que els interessen als poders espanyols, de totes maneres caure en el ridícul de no mostrar la imatge que tothom ha vist i intentar convèncer d’una realitat virtual fa llastima i demostra que les clavegueres de l’Estat no filen prim per intentar el seu objectiu.
Un gran exemple de l’odi i la parcialitat al parlar del procés català el veiem amb la periodista Ana Pastor amb la senva entrevista a Mas. Una persona que fa les preguntes i gairebé les respostes, ja que no escolta i que considera que nomes una part dels arguments son informació, però el que no li interessa es propaganda. Un flac favor a la professió. Quina diferència amb Iñaki Gabilondo entrevistat minuts abans. Pastor no es periodisme es intoxicació interessada i idees de resposta preconcebudes que no canvien amb les respostes de l’entrevistat. Segur que trobaríem un simil amb la manera de fer de l’Estat espanyol.