ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

REBLANT EL CLAU

Dos fets han aparegut aquestes darreres hores per posa en evidència les misèries de l’Estat espanyol, les acusacions del Regidor Josep Bou sobre la crema del seu cotxe i la pretesa informació sobre l’espionatge als mòbils de Sanchez i Robles des de l’exterior.

El cotxe cremat de Bou es va incendiar per un problema mecànic fortuït i com ha avançat la Guardia Urbana ja ha quedat descartat cap sabotatge com va propagar el regidor sense escrúpols per les xarxes, i que va ser seguit per una colla de misèrables ultra nacionalistes com els Arrimades,Espadaler, Carrizosa, Toni Cantó i Dolors Montserrat entre d’altres.

La veritat ja era clara i no hi ha hagut cap acte vandàlic, ni cap acte terrorista com ja s’han encarregat de difondre tots aquests miserables disparant contra l’independentisme i contra la situació imaginària que viu Catalunya en els seus carrers que nomes passa en els seus caps malalts. Caldria en un Estat normal exigir la dimissió de Bou i una rectificació pública que ja sabem que no arribarà mai. Al mateix temps i respecte tota la resta es la seva forma d’actuar i el seu totalitarisme i sectarisme sabem que els impedirà qualsevol rectificació que no hi cap en la seva misèria intel·lectual i humana.

Pel que fa a l’espionatge a Robles i Sanchez. El Ministre Bolaños assegura que son intervencions il·lícites i externes el 2021, i pel que sembla ara la seva gran preocupació pels drets fonalmentals i una informació que ja han enviat a Fiscalia amb la hipotesi de ser l’època del debat dels indults als Presos polítics.

Una maniobra que sembla que ens prenguin per imbècils i un insult a la intel·ligència. Primer el silenci absolut amb el Catalangate, desprès el feixisme de la Ministra Robles preguntant que havia de fer l’estat per combatre un afer democràtic i assumint indirectament l’espionatge i ara casualment quan les querelles es van fent visibles per Europa, fers-se les víctimes també i deixar anar que un Estat exterior es el responsable per desviar l’atenció. Cal ser cec per no veure aquesta maniobra tant matussera d’un Estat que ja no sap com tapar les vies podrides de les clavegueres de l’Estat i que la Unió Europea comença a mirar amb preocupació per les seves maneres de fer i el seu poc o nul tarannà democràtic amb el regne del tot s’hi val.

No es descartable ser una estratègia pactada amb els teorics partits independentistes per poder sortir airosos de l’atzucac on es troben i treure rèdit tots plegats d’aquests fets tant greus i poder continuar com si res hagués passat.

Estan reblant el clau.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.