REBEL·LIÓ I PUNT
Ahir vam saber les conclusions de la Fiscalia en el judici farsa. Tots els testimonis, fets, documents, vídeos no han servit per canviar ni un gram la petició de penes i la no demostració de cap dels delictes ha servit per endurir encara més la resolució, deixant clar que fins la meitat de la condemna no podran gaudir del tercer grau, cosa que nomes s’aplicava en delictes de terrorisme o violació. Aquesta es la resposta de l’Estat a l’ONU.
Efectivament, no demostrar res, seguir una invenció fantasiosa i jurídica sense precedents ens porta a seguir insistint que la violència es el nostre patrimoni i que els presos no ho son per les seves idees, no fos cas. Les penes més dures, i la repressió de les mateixes com deia a l’alçada i equiparant uns presos polítics a uns violadors o terroristes amb delictes de sang. Tot un desgavell de grans proporcions i que desmunta aquelles teories que finalment la veritat s’imposaria queda en res i posa al seu lloc als del lliri a la mà que sembla no saben amb qui s’enfronten i com actuen.
Avui també hem vist fins on arriben els tentacles d’aquest Estat i com actua Brussel·les impedint l’entrada a dos eurodiputats electes com Carles Puigdemont i Toni Comin amb excuses de mal pagador que no eren aplicades a la resta d’escollits que van anar a fer els tràmits. De fet aquest incident ens demostra el que hem dit sempre, no busquem reaccions, decisions o complicitats sense un gest ferm o palpable per part nostre. Malauradament ningú mourà un dit per nosaltres sense la nostra determinació. La mesquinesa política funciona així.
La resolució del grup de Treball de l’ONU deixa ben clar que son presos polítics i en demana l’alliberament immediat. Res que no sigui normal en un món civilitzat i on es respectin els drets humans, socials i polítics de les persones i societats. La resposta com sabem ha estat de menyspreu i acusant l’independentisme de manipular la mateixa ONU com excusa. Es a dir, encara que no sigui vinculant, no en faran cas i per suposat no esperem de l’organisme internacional cap tipus de sanció, és el món que deiem abans i que tot va interconnectat.
Arribats en aquest punt, els de em de parlar, diàleg i més diàleg, o referèndum acordat com objectiu, potser haurian de fer un exàmen de consciència i deixar d’enganyar la societat catalana per dignitat i simplement dir la realitat. Catalunya nomes aconseguirà la Repùblica unilateralment, respectant els mandats democràtics del mateix poble i jugant la partida fins al final, sense por i assumint les conseqüències fins al final en cas de derrota. Llavors veurem com totes aquelles tecles que hem descrit abans prenen part i s’activen.
Qualsevol altre tàctica, rebel·lió i punt.