REACCIONS DE LA CIMERA DEL REFERÉNDUM
La cimera del referéndum convocada pel President Puigdemont pel dia 23 de desembre amb partits i entitats no deixa de ser un acord previ ja sabut i una obligació a complir amb el pacte entre Junts pel Sí i les CUP. Fins aquí la normalitat, implicar el màxim de gent en aquest moment transcendental per la nostra historia i desllorigador del procés que fa uns anys que vivim.
De totes maneres des de l’altre costat hem vist reaccions molt diferents, Andrea Levy per la part Popular, aquella que mastegava xiclet i tenia un posat a la cadira i unes reaccions a la cambra que demostraven la seva falta d’educació i saber estar ens diu que es posar bastons a les rodes per l’oferta de diàleg del Govern espanyol, agitar el carrer i reclama que la societat catalana mereix una solució i no abraçar-se als braços de la CUP. Per altra banda Meritxell Batet pel PSOE ho troba ridícul, ja que quan parlem de cimera es pel canvi climàtic o abordar fluxos migratoris per exemple, coses importants afegeix. Ens parla de l’aposta federal i de que l’independentime no sap com sortir d’un carreró sense sortida.
Son dues reaccions que exemplifiquen la química entre aquests dos partits units pel seu caràcter i fòbia a saber l’opinió de la gent i de donar la resposta a la societat que teòricament representen. Suposo que les mancances d’un estat amb unes estructures tant poc adaptades a la democràcia ens porta això.
De fet ja veiem com Espanya es a la cua de fer referèndums, nomes 4 i no resisteix comparacions amb cap Estat, amb Suïssa al capdavant, però tampoc amb la resta del món democràtic. Això ja es simptomàtic. Alhora veiem com Levy parla un cop més amb cinisme d’un diàleg inexistent que busca simplement silenciar les reclamacions de la gent, i alhora seguir utilitzant la justícia barroerament per acabar amb un tema polític. Parla d’agitació al carrer, com si un referèndum fos una eina malevola que per descomptat es un recurs que mai s’ha d’utilitzar, ho lliga amb el radicalisme. Ara entenem perquè nomes 4 en tots aquests anys, la fobia a la decisió de la societat. Batet per la seva banda troba ridícul seguir el full de ruta i compromís exposat en seu parlamentaria. Clar que venin d’un partit on el no es no i de sobte el no es si, qualsevol cosa es possible. Parla de la decisió de la gent com un carreró sense sortida i ens parla d’una aposta federal que no es creu ningú, i que per cert ningú ha demanat. Tota una demócrata de cap a peus.
En definitiva, seguirem el nostre camí, i com més democràtic sigui, mes gent com els exemples posats deixarem enrere.