ALBERT CORTES MONSERRAT

S’ha desvetllat la incògnita, i el Sr. Mas ens ha presentat el seu candidat per les eleccions europees que haurà de ser ratificat per CIU aquest mateix mes, i l’aposta es un exemple de què alguna cosa està canviant en el que anomenem catalanisme, i on en bona part de culpa l’hem de donar a l’Estatut que ens ha ensenyat com cada jugador ha jugat les seves cartes.

Vaig assistir a una conferencia del Sr. Tremosa a Tarragona quan el tema estrella era la gestió dels aeroports, i francament vaig arribar a la conclusió que era una persona molt ben preparada, amb una claredat per exposar cada idea amb molt de sentit comú, i on la conclusió era les oportunitats que Catalunya estava perdent en el terreny econòmic per la seva dependència espanyola,  i les seves possibilitats il·limitades amb el poder polític i econòmic a les nostres mans.

Va impulsar i signar per Economistes pel no, i vinculat a la Plataforma Sobirania i Progrés va defensar el NO estatutari per la seva manca de solucions pel país desprès de la retallada a Madrid, sobretot en matèria de finançament i competències, cosa què esta quedant demostrat per la crua realitat que ens envolta, i la manca de voluntat del govern espanyol per complir la llei.

Una persona independent i de caire sobiranista que encapçalarà aquest projecte per CIU a Europa, i on contrasta amb el candidat aquesta legislatura l’Ignasi Guardans, amb clara vocació espanyola i obviant el tema nacional català.

De moment ha deixat en fora de joc a la resta de formacions, PSOE-C amb una de les seves veus mes hispano addictes, Miquel Iceta, ja ha criticat la federació convergent per triar una persona que es va postular contraria a l’Estatut què ells en primera instancia es van encarregar de deixar en paper mullat amb les seves esmenes, i que amb les raspallades patides, i les que li queden, acabarà sent un pas enrere respecte el del 79, i el que es mes greu marcarà els límits del sistema autonòmic.

Curiosa la reacció de Ciudadanos dient què es un insult a la intel·ligència, i que mostra la deriva radical de CIU, se’ns dubte si hi ha un insult a la ciutadania catalana en general, es aquest partit de caràcter xenòfob i defensor de qualsevol causa contra el territori català.

Per últim destacaria el difícil paper d’ERC que sembla va sondejar el mateix candidat, i què segueix insistint amb la idea rebutjada de la candidatura unitària, i que veu com molta part del vot sobiranista pot anar a parar a en Tremosa, cosa no gaire difícil veient el comportament d’Esquerra en els últims anys, amb una desorientació ideològica molt clara.

Tant de bo sigui la primera pedra en aquest lent canvi de CIU cap a posicions sobiranistes clares, i persones com en Lopez Tena, Àngel Colom, Víctor Terradelles i altres, agafin el protagonisme per donar l’empenta definitiva al procés de l’Estat propi, i s’alliberin del llast d’en Duran o Pujol com exemples de fre per seguir creient en un futur feliç junt amb Espanya, què l’Estatut almenys servirà per convèncer molta gent que es impossible, i què no hi ha marxa enrere.