QUINA BARRA
Que el cinisme no te fronteres, això ho sabem tots, que el tot s’hi val amb Catalunya també, es una evidència. Els últims dies en tenim dos noms entre molts d’altres: Pedro Sanchez i Albert Rivera.
El ja decapitat secretari general del PSOE, i amb la seva renúncia a diputat i el seu anunci de la Gira per les Espanyes per captar suports per tornar a fer un assalt als càrrecs perduts ens diu en una entrevista que va ser un error negar-se a parlar amb els partits catalans que defensen la independència, de fet diu que hi van haver converses però el Comite Federal les va avortar, alhora el que anomena crisi catalana li dona la sol·lució màgica, que es votar, si crec que ho he escrit be. De totes maneres no us feu il·lusions, seria sobre un acord de reforma federal de la Constitució, ja que Espanya es una nació de nacions. Per suposat el que reclama el 80% de la ciutadania catalana posara a votació, i el que 2 milions de persones fa 5 anys que reclama al carrer en forma d’Estat propi de totes les maneres possibles, amb una consulta al 9N amb resultat aclaparador i sobretot una majoria parlamentària a la cambra de representants catalana precisament amb un programa amb aquest sentit ho ignorem, i votem sobre el que Pedro Sanchez vol que votem. Com diria aquell Ole tu.
Per altra banda tenim Albert Rivera que afegeix més llenya dient que ell també ha hagut de portar escorta, i denúncia l’assetjament de Ciudadanos i les seves seus catalanes, alhora que acusa al Govern de la Generalitat de no fer polítiques pels catalans i nomes preocupar-se per la independència que deixa tapats tots els debats com els de la immersió lingüística.
Tota una declaració d’intencions, tornan a mentir sobre el tema escorta i la suposada violència en territori català, i sobre el seu partit, com si malauradament partits que defensen posicions contràries a la seva i que ataca no hagin sofert algun altercat per vàndals a la seves seus, que lògicament no esmenta. Es veu que complir el mandat democràtic establert en format de preparació per la independència no es treballar pels catalans, i fer lleis com la probresa energètica per exemple entre moltes altres de caire social per cert tombades pel TC tampoc. Pel final parla del gran debat lingüístic tapat segons ell, i que es l’origen del seu partit, arraconar el català a les cases fins la seva desaparició i modificar una llei lloada per tota Europa i que no ha comportat cap problema, un cinisme mesqui que també mereix Ole tu.