ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

QUIN PRESTIGI?

Davant la imputació de la Presidenta del Parlament, Laura Borrás ja imminent per una pressumpta corrupció en la contractació, la Carme Forcadell ens diu que no es pot pensar en una mateixa i si en el prestigi de la institució.

La Carme ens diu que el prestigi del Parlament es primer, amb tolerància zero amb la corrupció, i demana explicacions convincents sobre la imputació. Diu que es la presidenta que representa tots els catalans i recorda la llei de transparència i bon govern aprovada en la seva presidència.

Crec i subscric que la institució és per damunt de les persones de qualsevol, això en una democràcia normal seria així, i ho ha de ser. El problema es que tractem com una democràcia normal un Estat que no ho es i tractem com un context normal el que no ho es. Espanya no es una democràcia, i per tant no ens podem fer trampes al solitari. La Carme ens diu que el primer es el prestigi de la institució, el problema es que aquesta institució ha perdut tot el prestigi que podia tenir en un moment donat, s’ha convertit en una institució que ja no es la cambra de representació de la sobirania popular, cosa que hauria de ser, ja que s’ha buidat de poder i s’ha acceptat la repressió amb normalitat, recordo que no es va ser capaç ni de condemnar l’empresonament dels presos polítics en una resolució conjunta, que hem deixat que diputats i fins hi tot un President sigui privat de les seves funcions per ordres judicials o de la Junta Electoral, que no hem pogut triar un President amb normalitat com el cas del President Puigdemont i els posteriors intents. S’han anul·lat una gran quantitat de lleis aprovades i fins hi tot resolucions de caire simplement polític i l’amenaça judicial plana sobre els caps dels nostres representants. No cal dir que aquest mateix Parlament va vulnerar les seves propies lleis aprovades, com el cas de la llei de Transició i la llei de referèndum.

Tot això ha estat gràcies a la nostra col·laboració, i la submissió absoluta amb les estructures postfranquistes espanyoles validant les mateixes sense rubor i deixant les nostres institucions en res. Dit això sempre contra la corrupció, però sent conscients que el context que vivim es una dada molt important i per tant crec que les intencionalitat de baralla política de curta volada haurien de ser guardades en un calaix també per prestigi de la institució i respecte a la ciutadania.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.