ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

QUAN PITJOR, MILLOR

Aquella frase que el nacionalisme ranci espanyol moltes vegades acusa l’independentisme de voler “quan pitjor, millor”. En un altre aspecte que explico tot seguit no hi ha dubte que es així, encara que la societat catalana quedi perjudicada.

Segons un estudi en el llibre “Conseqüències econòmiques i financeres dels diferents escenaris de la relació Catalunya-Espanya”, de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, coordinat per l’exconseller Antoni Castells i escrit a nou mans per economistes i politòlegs destacats com Guillem López Casasnovas, Núria Bosch o Maite Vilalta, analitza els efectes econòmics i financers per a Catalunya en vuit escenaris de major autogovern, i amb u increment de recursos des del 3929 milions en un federalisme dèbil fins als 47339 milions en un escenari independent, un +135%, entremig altres escenaris com un federalisme moderat, un 34% o un federalisme potent i acord bilateral 49%, o fins hi tot un pacte foral com Euskadi amb un increment del 91%. Cal dir que en els models federals o forals aquest augment manté la necessitat de despeses derivades d’assumir més competències, en canvi en escenaris confederals i independència el traspàs es total. De fet la Generalitat assumiria la despesa que fa l’Estat a Catalunya i aquesta estalviaria el que aporta al mateix i que ara no retorna amb el deficit crònic fiscal tant explicat.

Una nova dada que afecta directament a l’estat del benestar de la gent, tant els independentistes com els que no ho volen. La marxa enrere dels nostres partits i lideratges desprès del Referèndum de l’1 d’octubre, la posterior repressió espanyola i els darrers anys de col·laboració autonomista i oblidar precisament el procés cap a la independència d’esquena al vot de la gent per part dels nostres dirigent propicia aquest quan pitjor, millor per la gent que viu al territori. De fet no son dades noves, però si un nou estudi que les complementa i que dona idea de la màgnitud de la tragedia i tot allò que hem renunciat o que podriem somiar per no anar endavant fins al final.

Més de 47000 milions més per un territori com Catalunya es un increment que per molt dolenta gestió que hi pugués haver, serviria per augmentar els serveis i la qualitat del país exponencialment i veure un futur molt més engrescador per les noves generacions. Això no son sentiments, son temes materials i quantificables i per tant ningú hauria de renúnciar a viure millor si hi ha una sortida que ho pot fer possible.

Es el quan pitjor, millor dels nostres partits.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.