ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

QUAN NO TENS RIVALS

El President espanyol Pedro Sanchez va tornar a despatxar la sessió de control a Madrid amb el seu cinisme habitual i segur que no tindrà contestació, ja que no te cap rival a l’altre costat, i així tot es més fàcil.

Sanchez va retreure els Populars fer servir les institucions de l’Estat per perseguir adversaris polítics. Per la seva part, es vanta d’haver millorat el clima dient que els Populars enviaven piolins a Catalunya i amb ell la selecció espanyola ha tornat a jugar en territori català sense problemes, apart el 70% no considera la independència com una prioritat, i s’ha mostrat a reprendre el diàleg quan la part catalana ho consideri.

La vella tàctica de fer creure la diferència entre la teorica esquerra representada per ell i la dreta Popular, quan en realitat son el mateix sistema, dues cares de la mateixa moneda. Cal recordar que els dos partits van assumir el 155, un autèntic cop d’Estat a la democràcia i que els segons han fet ulls tancats a la repressió brutal contra Catalunya i contra els atemptats als drets de la ciutadania més elementals. Ara s’han vist esquitxats per l’escàndol més gran d’espionatge a Europa sense assumir cap responsabilitat, impedint la comissió d’investigació i fent marxar de cara a la galeria la directora del CNI com si no anes amb ells. Davant totes aquestes actuacions diu que ha millorat el clima, cosa fàcil, primer a cops de porra, i desprès amb la repressió judicial per bandera, això no es millorar, es diu imposar per la força. Alhora treu pit d’una enquesta sense cap context per donar-li una validesa real i basar la seva victòria en uns percentatges que evidentment no son equiparables a la realitat i poden ser molt esbiaixats. Per últim està disposat a reprendre un diàleg que no ha existit mai, que s’ha reunit dos cops en 2 anys sense cap resultat i afirmant sempre per activa i per passiva que mai parlaran dels temes fonamentals com son l’autodeterminació i l’ammistia.

Una farsa amb majúscules que lògicament per poder reeixir necessita els col·laboradors necessàris, com son els partits catalans i en especial Esquerra que hi donen perfecte validesa i que aviat veurem com obliden l’espionatge i tornen a treure salivera per una futura reunió de la Taula de la vergonya que ens vendran com la vuitena meravella del món i com diu la dita catalana “qui dia passa,any empeny”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.