ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

QUAN APRENDREM A AFRONTAR LA REALITAT

General

El tribunal Europeu dels Drets Humans a Estrasburg, ha rebutjat la demanda contra la sentencia del TC sobre l’Estatut català, ja que considera que no es de la seva jurisdicció, i fa veure un cop més que no hi ha més cec que aquell que no hi vol veure, i concretament em refereixo no als europeus, sinó als catalans. Per altra banda segueix el genocidi de la nostra llengua, i Aragó te pressa per modificar la seva llei de llengües, i eliminar qualsevol referència al català amb aquesta obsessió malaltissa per foragitar-lo per les bones o per les dolentes de tots els territoris on hauria de gaudir de protecció en un teòric estat plural.

Efectivament, la demanda interposada per dos catalans concretament l’editor Quim Torra i l’advocat Jordi Cortada a la institució europea, contra la sentencia del TC a la llei catalana no ha arribat al fons de la qüestió, ja que no es considera l’òrgan pertinent. Els impulsors ja consideren un èxit mostrar els greuges catalans a nivell internacional, de fet els dos van considerar que la resolució del TC vulnerava els seus drets de ciutadans europeus, com el d’un judici equitatiu, ja que els afectats no estaven representats al TC, i ja que van votar prèviament la llei, també haurien de poder participar en aquest altra fase, i no nomes les institucions, recordo amb una resolució de 4 anys de deliberacions i profundes retallades al text. Per altra banda, el govern aragonès té molta pressa per retallar la Llei de Llengües, la presidenta popular vol anul·lar la mínima normalització que preveu, i passa per davant sembla de la crisi, de fet la llei tot i esmentar que català i aragonès son llengües pròpies, nomes la castellana es oficial, i les altres son voluntàries, tot hi així suprimiran aquesta mínima protecció, i afegiran una protecció i desenvolupament de l’ús de les modalitats lingüístiques pròpies que de fet no vol dir res. De fet el PP i PAR, consideren el parlar de la franja com a modalitats aragoneses i mai català, i defensen fins hi tot que cada poble trií el nom que vulgui donar a la seva parla.

Realment la demanda a Europa es un fet més que ens obliga a preguntar si encara no hem entès res, o som un poble curt de mires. Crec que 300 anys son suficient per entendre quin es el nostre paper dins l’Estat espanyol, i qui ostenta el poder, com ho fa, i amb quina legalitat es basa o estat de dret. Per tant el procés de l’Estatut, una llei orgànica estatal a Catalunya va seguir les regles que marca la llei i els procediments que regula l’Estat espanyol, ni més ni menys, es va votar en un Parlament català, en una votació de poca transcendència, ja que tant sols era l’inici del camí, es va desfer a consciencia a Madrid amb la nostra col·laboració, cal recordar-ho, posteriorment es va votar per la ciutadania amb l’anhel del vot favorable de la força que ara governa a Catalunya, i gairebé amb la que teòricament defensava la independència, i posteriorment els recursos presentats van ser resolts pel TC com marca la llei espanyola, i aquesta si que va ser la versió definitiva, per tant es lògic que el tribunal europeu no sigui adient per jutjar un afer que simplement ha complert la llei d’un estat, i on les forces politiques del territori afectar han col·laborat en la major part del procés com un element més, en definitiva no hi ha cas. Si no estem d’acord amb la legalitat espanyola, nomes hi ha el camí de crear-ne una de pròpia, que llavors passarà a ser la referència, el que no es pot pretendre a aquestes alçades es voler formar part d’un conjunt, però amb regles diferenciades del mateix, no cal més enganys, l’estat es el que es, la seva llei que es la nostra es la que es, i si no ho considerem just, ja un camí que no admet mitges tintes. Pel que fa a la llei de llengües aragonesa, sembla que la paranoia, i persecució de la llengua catalana es una prioritat absoluta, hem vist València, les Illes, ara la Franja, i posteriorment Catalunya. Nomes hi ha una llengua i tota la resta, especialment la catalana s’han de suprimir, i aquesta es la pluralitat que tant els enriqueix, tampoc cal enganyar-se més. Aquesta llei de mínims tampoc es suficient, i si convé s’inventaran una nova llengua amb un nom nou per amagar la realitat i tema resolt, nomes val una imposició que es la seva llengua, i com passava abans, si no emprenem el nostre camí ben aviat, aquesta esta amenaçada de mort, i tampoc serà eterna.

 

 

 

  1. L’Estatut del 89% de diputats no té salvació: Mori l’Estatut! Nova vida al proper estat català!

    smolins9 | dilluns, 9 de gener de 2012 | 14:57h

    El procés de secessió de Catalunya d’Espanya i de regeneració de tota la nació catalana ja no té aturador.

    Ara ja no depèn de mi ni de tu, sols de l’Esperit de Catalunya!

    L’Assemblea Nacional Catalana, naixent, ja s’ha proposat empènyer i si cal endegar el procés cap a la Independència de tota la nació per l’any 2014.

    En tot procés i en tot projecte la qüestió més fonamental és a l’ànima del seu objectiu naixent. Catalunya Acció va néixer per portar el nostre país vers la seva plenitut nacional en aproximadament una dècada. Catalunya Acció va néixer el 2004 i començava a acaminar el 2005 per assolir el seu objectiu pels voolts del 2014.

    L’Assemblea Nacional Catalana, ANC, ha nascut amb la vocació de no ser una patum més sinó d’ocupar un estament més alt que incloguin totes les patums independentistes. A hores d’ara, els independentistes, ja tenim la pell curtida d’errors i egoïsmes que ens han dividit tantes vegades inutiment! Ara ja som prou humils i hem de ser prou humils per entendre que tots hem de capiguer en un estament superior que ens coordini i a la pràctica ens uneixi. No ens fa angunia ni alèrgia que l’Assemblea Nacional Catalana esdevingui l’òrgan, l’eina d’unió del Poble “menut”* català lliure.

    L’Assemblea Nacional Catalana, ANC, un dia no gaire llunyà esdevindrà el nou parlament de la nova Catalunya Independent.

    “És necessari que el gra de blat mori per poder donar fruit!” El Parlament autonòmic català ha de morir de mort voluntària, seguin l’honorable  exemple de Lluís Maria Xirinachs per poder infantar un nou Parlament Català Sobirà: L’Assemblea Nacional Catalana, ANC!

    Ara ja no depèn de mi ni de tu, sols de l’Esperit de Catalunya!

    Tot i així, els catalans lliures i determinats a regenerar la nostra nació, regenerar tota la nostra nació!, trencarem la miserable colonització que des de fa centúries ens amenaça i tenalla i lluitarem sense respir per la restitució del nostre ésser nacional com a nucli cohesionador de la independència plena que volem.

    Visca Catalunya, lliure, tota, unida i plena!

    Salvador Molins i Escudé (CA, BIC, SI, BxI)

    *”el poble menut” és el que heroicament va decidir no rendir-se aquell 11 de setembre del 1714. Dèien “Victòria o mort”! Jo dic vida o vida! Vida per la nostra nació mil·lenària: CATALUNYA! la nostra desgràcia no haurà sigut la mort! sols haurà estat un llarg son de 300 anys. (Salvador Molins, BIC-CA)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.