ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

PUJOL I LA SEVA DEFINICIÓ DEL MÉS AUTOSUFICIENT POSSIBLE

Sense categoria

L’expresident de la Generalitat Jordi Pujol, aposta en el seu últim escrit perquè Catalunya sigui el més autosuficient possible, respecte l’estat espanyol, i necessitar-lo ben poc. De fet constata que aquesta es l’actitud que detecta per part seva, tot i això admet que això no es cert del tot, i assegura que ens hi juguem la nostra continuïtat com a país, i incita a enfortir-nos interiorment per resistir els atacs.

El text publicat al Centre d’estudis Pujol, assegura que l’esperit de transició democràtica s’ha anat esvaint, i ha reaparegut amb força el projecte centralista i homogeneïtzador espanyol, i això comporta que no esta en perill el nostre dèficit fiscal, ni les competències cedides, sinó la nostra supervivència. Cal veure com ens podem enfortir, i cohesionar interiorment, i ens diu que Espanya va massa malament, i ha actuat amb prou desencert per poder prescindir de Catalunya, encara que el territori català segueix representant el 20% del PIB estatal, i seguiran amb el nostre espoli fiscal.  Catalunya esta molt condicionada  per la política i la legislació espanyoles, encara que la orientació que donem a la nostra economia, recerca o cultura son coses diferents. Creu que ara toca un bon govern, i resistir els atacs contra la nostra llengua subtils i disfressats, acaba dient que potser no serem independents, però com a mínim si som menys dependents, podem ser més nosaltres mateixos.

 

El molt honorable insisteix amb utopies que son irrealitzables amb l’estat espanyol, no podem ser molt autosuficients, i necessitar ben poc d’aquest estat, precisament la seva política uniforme porta a cada cop ser més dependents i harmonitzats amb la resta de territoris. Pel que fa a l’esperit de transició, caldria dir que es un altra topic que mai ha existit, aquesta mal anomenada transició va ser dirigida pels mateixos que van dominar una dictadura militar durant 40 anys, i la democràcia era la cortina de fum per modernitzar el regim als ulls del món, però amb tota la situació sota control, i encara més el domini sobre les nacions com Catalunya. Totes les coses que diu estan en perill son certes, però es que sense elles perd qualsevol significat la paraula nació, i no val la pena mantenir una cosa artificialment. La cohesió es un altra arma que crec no ens podem creure, la democràcia tracta de majories i minories, i per tant no es tracta  d’un 100% en una votació, la majoria suficient n’hi ha prou, aquest 20% que representem de l’economia espanyola es cert, però no ho es menys el 10% del nostre PIB, que es atracat cada any sense compassió, i que ens porta a la situació on estem. Catalunya esta totalment condicionada per la legislació i política, i això sense ser independent no es possible canviar-ho, i la orientació que donem va influïda i dirigida precisament per aquest domini, el nostre Parlament te un poder molt limitat, i no val enganyar a la població dient el contrari, aquesta època de resistir davant una dictadura sagnant i un exercit apuntant, pot ser una bona solució, ara ja no ens val per res, cal actuar i dirigir-nos a la solució, res de resistir, no es pot resistir indefinidament, i més quan l’enemic sabem que no canviarà la seva actitud vers nosaltres, com tampoc podem ser una mica independents com sembla que insinua Pujol, o ho som o no ho som, no hi ha mitges tintes. Si ho som, serem amos del nostre destí dins del mon global amb veu pròpia, i gestionant els nostres recursos al nostre favor, i si no ho som, o no som prou valents per donar el pas, el nostre paper es el de regió espoliada amb un poder molt controlat i limitat, i una cultura i llengua cada cop més amenaçades fins la seva desaparició.

 

Ara no toca sobreviure, cal viure amb llibertat i dignitat amb un estat propi, o rendir-se i resignar-nos al nostre paper de ciutadans de segona, amb un estat espanyol que fa aigües per tot arreu.

  1. Sr. Pujol:

    Deixi de fer-se el catala-i-espanyol dolgut pel
    tracte que rebem d’Espanya i d’explicar-nos batalletes de regionalistes de pont
    aeri.

    La situació que vostè explica en el seu article
    estava anunciada fa més de 30 anys i amb la seva absurda obsessió per a
    encaixar Catalunya a Espanya i col·laborar a la governabilitat d’Espanya, en
    lloc de recuperar l’orgull dels catalans i portar el país a la llibertat, és a
    dir, a la independència, vostè ha estat un responsable directe de que ara els
    espanyols se’ns pugin a cavall.

    En el seu article
    (http://www.jordipujol.cat/ca/jp/articles/10299) vostè mateix descriu el
    resultat del seu propi fracàs polític, i la impotència i incapacitat com a bon
    regionalista de rectificar, de corregir el rumb.

    Això que vostè explica (per exemple, l’espoliació
    fiscal) ja passava mentre vostè governava, i aleshores, va optar per callar,
    per recollir el premi al “español del año”, per seguir fent el joc a
    Espanya mentre n’era perfectament conscient del que Espanya feia i pretenia fer
    amb els catalans: assimilar-nos nacionalment.

    El que vostè proposa en el seu article per a sortir
    del forat actual és el mateix que proposava fa 30 anys i ja n’hem vist el
    resultat. No volem reposicions de polítiques equivocades. Suposo que per a un
    català com vostè que sempre ha cregut en la viabilitat política d’Espanya i
    n’ha fet una aposta vital fins a dedicar-hi tota la vida deu resultar
    impossible acceptar un fracàs d’aquestes dimensions. I sense l’acceptació del
    fracàs i de l’error és impossible rectificar. Vostè s’ha passat mitja vida
    ajupint-se davant d’Espanya i ara s’estranya de que li pugin a cavall. I què
    s’esperava, que un poble que ha tingut un gran imperi com ha estat l’espanyol
    li reconeixés el seu ajupiment per haver-se comportat com un autèntic virrei
    colonial?

    Té dues opcions Sr. Pujol: rectificar a partir del
    coratge i la dignitat com va fer el President Macià i col·laborar a la
    independència dels catalans, o morir consumint-se en la renúncia i en
    l’ajupiment del regionalista mentre va fent articles típics d’un ploramiques.
    Vostè tria com vol que el valori la història, la qüestió que a la fi sempre
    l’ha preocupat.

    Josep Castany

    Director General de
    Catalunya Acció

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.