PUIGCERCÓS OBLIDA LA RETALLADA ESTATUTARIA
El President d’Esquerra va explicar els 4 eixos del partit en aquesta segona part de legislatura, i un cop mes es va demostrar la feblesa dels líders polítics catalans.
La primera es la crisi econòmica i les mesures per afrontar-la i sortir d’ella en les millors condicions, la segona el finançament per poder desenvolupar les polítiques socials, i on com tots sabem el mes calent es a l’aigüera i a mes no pinta gens be, la tercera l’Educació, per tirar endavant una reforma que funcioni, i la quarta que la llei de dependència pugui arribar als seus destinataris sense problemes, junt amb un salt tecnològic de les empreses catalanes per fer-les mes competitives.
Son temes importants tots ells, però se’ns dubte trobo a faltar el tema principal que pot canviar-ho tot, la sentència del TC sobre l’Estatut, i que tancarà el sistema autonòmic amb una decisió sense precedents.
En Gregorio Peces Barba, un dels pares de la sagrada Constitució Espanyola ha manifestat que Catalunya no s’immutarà per la retallada de l’Estatut, i què s’adaptarà a les circumstancies.
Pel que fa a la classe política, malauradament sembla que no li falta raó, ja què tots els partits preparant les estratègies per fer la vista grossa, i evitar grans aldarulls, Esquerra, partit que hauria de ser el primer en denunciar aquest fet tant greu, i reclamar amb tots els mitjans el dret a decidir com a sortida d’aquest pou, sembla que segons el seu President no ho te entre les seves prioritats, no crec que per oblit, però si per no saber com respondre a la sentencia per no trencar el govern, i seguir gaudint del poder, a l’ombra del partit socialista què intentarà seguir, treien importància al tema i acatant la sentencia en nom de la legalitat.
Realment, apart de la tàctica suïcida dels Puigcercos, Carod i companyia que han portat a la desorientació a la militància, cal recordar que han de complir una resolució aprovada en el darrer congres, i què dona la resposta del partit a la sentencia, en forma de declaració de rebuig unitària al Parlament i consulta en base al dret a decidir abans, durant o desprès de les eleccions com a fi de l’etapa autonòmica, i l’obertura del procés d’emancipació nacional si la ciutadania ho ratifica.
Qualsevol cosa que no sigui això, serà un altre engany a la militància d’aquest partit, i a l’independentisme en general, i les pitjors perspectives per aquest partit que fins ara havia de ser una eina fonamental pel procés abans esmentat.
L’exemple de Groenlàndia que es va obrir les portes a la plena sobirania amb una consulta a la població, que tant el govern local com el danès es van comprometre a respectar i ratificar, cal dir que Dinamarca no es Espanya i què la diferencia democràtica dels dos està a anys llum, però es un exemple mes pels nostres polítics acomodats, i per l’Estat amb democràcia de fireta, què una consulta no crea cap trauma ni trenca res, simplement aporta solucions i crea noves regles de joc basades en la llibertat de les persones per escollir-les, i com no pot ser d’un altra manera la voluntat dels parlaments per acceptar-les.