PROVINCIANS
Ahir el Govern espanyol ens presentava el seu pla de Desconfinament per provincies, segurament el que faltava per veure en aquesta anormalitat irracional espanyola.
En un tuit el President Torra, deia que tornavem al 1833, segurament se li escapa que com a concepte espanyol per Catalunya i objectius clars mai hem canviat, no cal tornar enlloc, simplement no ens hem mogut, tot hi intentar dissimular amb diverses èpoques recents de la nostra història on el paper col·laboracionista dels nostres partits en aquesta operació d’Estat fa senzillament vergonya aliena, com ara ha tornat a quedar palès amb la centralització total de la crisi del Coronavirus i el paper secundari, quasi inexistent de les autonomies.
Tanmateix, ahir un nou capítol de com ignorar completament totes les propostes que venen de la Generalitat de Catalunya i tirar pel dret, amb unes fases de Desescalada agosarades i que confirmen que amb l’abandonament de la ciutadania a la seva sort i l’economia per davant de tot, caldrà fer servir el sentit comú i les normes més elementals per protegir-nos fins que no tinguem una vacuna eficaç. Es trist però es així.
Un Govern espanyol totalment embolcallat amb la bandera i amb la unitat com a lema per damunt de qualsevol criteri cientìfic, i un Govern català que tot hi advertir dels perills de les mesures preses es comporta com un xai obedient per damunt de tot renunciant des del minut zero a ser el Govern efectiu que pregonava.
Com deia ara, faltava per veure com la desescalada no es traspassava a les Comunitats amb criteris generals com seria el que aconsellaria el sentit comú, sinó que es faria per provincies deixant de banda els arees sanitàries establertes en el territori, tot un desgavell, es a dir mateixes mesures a Barcelona que Igualada o Vic per posar un exemple.
Unes unitats territorials que sobre el terreny no tenen massa sentit i que ara tornen a prendre protagonismes deixant de banda el territori real. De fet lliga molt bé amb aquella imatge del nodo amb blanc i negre de les rodes de premsa plenes de militars parlant de guerres contra un virus.
Tot plegat ens torna provincians de nou, davant la gran metropoli, això si sempre junts i units fins a l’infinit.