ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

PROU DE FANTASIA

Aquesta fantasia mal intencionada per alguns dels nostres gurus del partits independentistes en forma de diàleg per resoldre el problema de Catalunya, i d’ajudar encara a reformar Espanya i blanquejar el seu vertader tarannà, amb els resultats a Madrid ja podem dir que ha finiquitat, i ara cal una alternativa, un canvi de paradigma que redreci el rumb dels nostres partits.

El resultat aclaparador d’Ayuso a Madrid amb un missatge que tots hem escoltat, la davallada del PSOE que queda molt tocat, i l’adeu lògic d’Iglesias pel seu nou fracàs en un personatge que finalment ha estat amortitzat, portarà conseqüències reals a les estructures espanyoles.

Efectivament, Sanchez i el seu PSOE, aquell que no s’ha atrevit a fer res que els Populars no haguessin fet i que ha tractat Catalunya exactament igual que si l’anomenada dreta estigues al Govern, ara tindrà moltes dificultats per seguir endavant. Ciudadanos, una crossa possible es un cadàver polític i simplement es qüestió de temps la seva desaparició com a formació amb representació i la desaparició de tots aquests personatges guiats per l’odi i que han portat el seu projecte contra Catalunya i la seva llengua al punt final. Podemos, el seu soci amb la seva gran imatge Pablo Iglesias ha estat una crossa que no ha incidit amb res, i l’aposta del seu líder a Madrid ha estat un nou fracàs que l’ha obligat a fer un pas al costat al món de la política, amb el seu fals paper amortitzat per l’Estat, recordo que la seva gran defensa de la democràcia mai els ha permés defensar el dret a l’autodeterminació i s’han mantingut amb l’eix dreta i esquerra com aposta i amb el cinisme de Colau com a eina a Catalunya. Aquesta ofensiva Ayuso que fins hi tot controla l’utradreta de VOX que també representa ara posarà la sisena cap a la Moncloa, i el trist paper dels diputats independentistes a Madrid, seria hora que des de l’unitat d’acció deixessin de col·laborar amb el règim com fins ara i simplement exigissin el dret a l’autodeterminació i l’amnistia dels presos o retirar qualsevol suport, que seria ja un cop definitiu per Sanchez a Madrid.

En definitiva, el resultat a Madrid, ha d’acabar amb aquesta fantasia del diàleg, el rebuig a la unilateralitat i els intents encara per reformar Espanya. La societat catalana no es mereix aquesta mesquinesa i demana explicar la realitat, prou de fantasia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.