ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

PROPOSTES ABSURDES I PARANOIES SENSE LÍMIT

General

Esquerra ha proposat al president Mas, crear una comissió mixta entre els governs català i escocès per tal de copiar i planificar el procés pel referèndum d’independència, que esta seguint Escòcia, una proposta que deixa ben clar la nostra adolescència, i falta de credibilitat per engegar aquest pas tant important. Mentrestant, segons un estudi del CCN,  un 40% del que paga un català no torna al país, i dona idea del nostre drama que ha de conviure amb un estat paranoic, que fins hi tot fa substituir una senyera per una “rojigualda” en una web de l’equip NBA de Ricky Rubio.

Efectivament ,el partit republicà proposa aquesta comissió, i s’ofereix com força intermediària entre els dos executius, aprofitant les relacions del partit amb l’SNP del president escocès Alex Salmond. Alhora defensa que es destinin diners públics per estudiar quin ha de ser el futur de Catalunya, i impulsar un diàleg social que acabi amb un referèndum, per cert, una idea que mai van expressar quan formaven part del govern. Mentrestant el Cercle Català de Negocis ens despulla la trista realitat, amb un 60% tant sols del que paguem invertit en el nostre territori, l’altra 40 destinat entre altres coses a obres absurdes i sense viabilitat, com AVE, aeroports o autovies. De cada 100 euros que s’ingressen en taxes, nomes cinc son gestionats per la Generalitat, els altres van a Madrid, i els suma els que rep dels fons socials europeus, amb un total invertit al territori original que no arriba a la meitat, amb l’altra finança autonomies sense dèficit fiscal, i fa grans infraestructures sense solta ni volta, tot un drama sense comparació en el món. Per part espanyola, els mitjans no perdonen la persecució catalana, i en el web de Minnesotta han fet canviar la senyera que figurava a la foto del seu jugador, el català Ricky Rubio per la bandera espanyola, i s’afegeix a la paranoia i odi que els envolta amb tot els símbols catalans.

 

Realment, crec que la nostra historia i identitat col·lectiva esta per damunt de comportar-se com a criatures que no gosen marxar de casa, i aprofiten qualsevol ocasió per fer una malifeta, i explicar-ho com una gran heroïcitat. Es a dir, Catalunya no necessita que ningú l’agafi de la maneta i li ensenyi un camí nou, ja el sap, es qüestió de convenciment i de decisió. Crec que tots els fulls de ruta ja estan inventats, hi ha prous informes, argumentació, i estratègies per triar i remenar. La qüestió inicial es més simple. A Escòcia el partit de Salmond es va presentar a les eleccions nacionals amb un punt destacat en el programa, com es el referèndum per la independència, a la primera no tenia majoria suficient, i a la segona te una majoria absoluta, i per tant simplement aplica el seu programa com qualsevol partit rigorós i seriós, evidentment vol posar les condicions més favorables pel vot positiu de la població, i no es deixa influir per veus externes de Londres, donant la paraula a la seva gent, i actuant amb intel·ligència, es simplement això. La resta es conseqüència del procés, i  qüestions tècniques, però el fonamental es el primer. Aquí es on cal incidir, si no es perd la por i es deixen de banda alguns interessos personals, no hi ha comissions que valguin, tenim la teoria, falta la practica, i Escòcia a fet aquest segon pas. No fer-lo, es patir com diu el CNN aquestes dades esfereïdores i sagnants, que ens deixen en el lloc on estem, i alhora patir la paranoia o la xenofòbia espanyola per fer-nos invisibles en el món, ni que sigui en una simple web d’un equip de basquet als Estats Units, simplement volen que no existim, i que la nostra identitat deixi de ser visible, per abraçar la que ens ofereixen i imposen sense problemes.

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.