ALBERT CORTES MONSERRAT

Amb aquesta frase inspirada en la famosa campanya dels autobusos, i què en clau religiosa sembla irritar la jerarquia eclesiàstica, s’ha introduït a la xarxa a traves d’un facebook, i seguint la bona idea donada en el bloc d’en Xavier Mir titulo el meu post d’avui d’aquesta manera.

Se’ns dubte les reaccions del PSOE-C davant el candidat convergent Tremosa a les eleccions europees donen idea del tarannà d’aquest partit, on persones com Iceta, Ferran o Carme Figueras (portaveu adjunt), que ha afirmat que els moderats ja no tenen cabuda a CDC, i critica Mas per presentar un candidat que no va defensar l’Estatut, acusant-los de desorientació.

 

D’altra banda el mateix president Montilla, ha afirmat que la proposta Solbes encaixa en el nou Estatut, i es discuteix com desplegar-lo, tota una declaració d’intencions per començar a beneir la proposta que imposarà l’Estat a la sucursal socialista a Catalunya.

 

En referència a la moderació que enyorava una membre del PSOE-C, crec què queda reflectida en dos exemples recents:

 

Les declaracions de Montserrat Nebreda denunciant la nefasta ministre de Foment espanyola, Magdalena Alvarez, amb el seu to andalús,  de burla continua al drama que va viure Catalunya amb els trens de rodalies a la entrada de l’AVE a Barcelona, i què en qualsevol estat hauria estat el cessament per incompetència, ha estat contestat des del Diari ABC, i un articulista nomenat  Antonio Burgos, què fa temps va carregar contra la meteoròloga Mònica López per dona, jove i catalana, la tercera cosa sembla ser un inconvenient, i ara ha carregat la seva ira xenòfoba contra la Nebrera, amb delicadeses com que Espanya ha  d’aguantar l’accent català, i fins hi tot l’escriptura, o titllant d’imbècils els que diuen Lleida i Girona quan tota la vida han esta Lerida i Gerona, i altres improperis de la seva ment malalta, acabant qualificant de catalana de merda a la política del PP Català.

 

Naturalment cap critica per aquest periodista, i on el seu article es considera normal i moderat, ja què l’insult i menyspreu a Catalunya està perfectament normalitzat.

 

Interessant també l’estudi del CES, on demostra que si el català no es pot fer servir a les institucions europees es bàsicament pel que el govern espanyol no vol, ja què els compromisos signats al 2005 no  s’estan aplicant ja que Madrid els incompleix.  Quatre dels cinc acords no es poden aplicar per l’incompliment de la part espanyola deliberadament, i així el català es pràcticament inexistent davant les institucions europees, ja què en totes les ampliacions l’Estat ha frenat l’entrada d’aquestes llengües oficials,  quan per exemple el gaèlic amb 60000 parlants, assaboreixen la seva oficialitat per la petició d’Irlanda, i el català amb 10 milions de parlants segueix en la segona categoria pel tracte què rep a l’Estat espanyol.

 

Son dos casos de clar menyspreu al territori català, i la seva identitat què sistemàticament es menyspreada i humiliada per l’Estat amb total impunitat, i on el PSOE-C contribueix com a part de la gran família socialista, i la política d’aparador de Zapatero què vol canviar tot perquè tot segueixi igual.

 

Els seus votants tenen la responsabilitat de voler seguir sota aquest paraigües què sistemàticament ens ataca, o optar per voler tenir les mateixes oportunitats que qualsevol ciutadà europeu amb un esta propi què ens defensi i protegeixi els nostres interessos, i què evidentment amb el partit socialista mai aconseguiran.