ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

PRIMERES VALORACIONS VOTACIONS ERC

General

Aquest dissabte s’ha celebrat les esperades votacions, i cal destacar sobretot l’èxit de participació en un procés inèdit en el mon polític.

Efectivament, un 70% de militants van expressar la seva opció en forma de papereta electoral, i això demostra el interès de la militància pel fet a escollir en un procés democràticament impecable, i què pot servir d’exemple per altres partits on la militància tant sols serveix per pagar la quota, però no incideix en les grans decisions què es prenen tant sols en l’aparell del partit, i on l’assemblearisme es paraula maleïda.

 

Els resultats des del punt de vista de canvi de rumb del partit no han estat massa bons ja que la candidatura continuista de Puigcercos/Ridao amb un 37 % de suport ha estat la guanyadora, tot hi això els dos corrents renovadors sobretot Reagrupament, ha obtingut un suport major de l’espera’t, i sumat a Esquerra Independentista al voltant d’un 35 % de vot que vol un canvi, i una aposta ferma per avançar cap a l’estat propi si es necessari sense estar al govern tripartit, que per cert de moment ha salvat el primer round, però tranquils que en vindran mes, com el finançament i la sentencia del TC.

 

El sector Carod s’ha demostrat que no compta amb un suport majoritari i haurà de deixar pas al relleu. Tot i la victòria del sector oficial, crec què en aquesta setmana que be fins al Congrés les posicions es tenen que acostar, i les cessions hauran de ser per part de tots si es vol sortir amb un partit reforçat i unit amb un mateix objectiu, en cas contrari si s’ignora els sectors renovadors, segurament aquests no formaran part de la direcció, i seguiran com un corrent intern que des de fora es seguirà veient com una revolta interna, i una diversitat de criteris què poden suposar mes desafecció cap al partit republicà.

 

Per això crec que en Puigcercos haurà d’acceptar algunes esmenes que no figuren en el seu programa, i ser mes exigent amb el grup socialista en el govern, i que això es visualitzi a l’exterior, com també anar marcant aquest full de ruta cap al dret a decidir que per força l’allunyaran progressivament del PSC, i el podria acostar sempre amb aquesta base abans esmentada a l’altre partit d’obediència catalana què veurem com en surt del seu Congres al juliol.

 

El que queda clar es que Esquerra no es pot permetre seguir com si res hagués passat, i sabent que aquesta aposta iniciada el 2003 no ha resultat s’espera seny i rectificacions en el rumb, què crec que en el fons amb major o menor brusquedat en son conscients mes enllà del personalisme existent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.