ALBERT CORTES MONSERRAT

Una vegada confirmat que en el nou finançament hem passat full a aquest capítol de la nostra trista història, amb una submissió i actitud vergonyosa més per afegir al llarg currículum de la mediocritat política catalana, ara toca  el capítol no menys trist de les justificacions de tots els líders politics d’aquests partidets cofois  per haver cedit un cop més, i validat un nou engany.

L’últim a escenificar la resistència, en Joan Puigcercos, president d’ERC, ens diu avui que segurament no es el finançament que es mereixen els catalans, i què no resol el problema de fons, i atribueix l’acord a la pressió del govern per pactar a la baixa.  El President Montilla va solemnitzar l’acord dient que es un èxit de país que farà gran Catalunya, la seva gent i els seus valors, tot hi reconèixer que incompleix l’Estatut, Joan Herrera per ICV, demana responsabilitat a CIU, i al PP no promoure l’anticatalanisme per les Espanyes. Pel que fa a CIU, Artur Mas diu que te una obligació patriòtica de defensar els ciutadans, i per això no avala ni el model, ni les xifres que incompleixen la carta catalana i la deixen en paper mullat.

Pel que fa a ERC, gran cinisme al reconèixer que no es el que ens mereixem i que no ens resol el problema, això ja l’invalidaria per ser el nostre representant, i ens be a dir que accepten aquestes rebaixes amb mes punts foscos que clars per no baixar encara més.  Realment en qualsevol estat del món, unes declaracions així serien motiu de dimissió, ja que un acord que nomes parla de xifres el 2012, i que queden a l’aire, ja que el mateix Ministeri no les ha avalat, què es un acord entre tots i res de bilateralitat, i que la mitjana queda molt confosa amb aquestes partides complementaries que dependran del govern de torn a l’Estat, evidentment es un pèssim acord, i indigne d’un partit que teòricament aspirava a la Independència del país.

Pel que fa al President, quan diu èxit de país, deu voler dir d’Espanya, ja què es l’únic que com sempre amb els catalans surt beneficiada, i respecte que la farà gran amb prop de 21 mil milions d’espoli fiscal i que no es reduirà, es una mentida de grans dimensions.

ICV, en la seva línia ja preveu que el PP aprofitarà aquest pacte de fum per capgirar-lo, i intentar rebaixar-lo encara més, ja que els catalans no tenim dret ni a l’almoina que ens donarà Zapatero.

L’Artur Mas tenia previst sortir amb un altra foto com a protagonista principal, i aquest cop s’ha de conformar amb el paper secundari, desprès d’haver pactat l’estatut retallat amb Zapatero on feia el paper principal, i ho critica per deure patriòtic que es veu que aquella nit a la Moncloa es va deixar al pont aeri, un altra actitud mesquina la critica el que ells sempre han fet amb tots els governs d’en Pujol.

Mentrestant a Madrid els Zapatero, Solbes i Salgado de torn veuen contents com amb gairebé la mateixa proposta de fa sis mesos, han acabat aquest nou conte, que els catalans com no s’han barallat finalment per acceptar.

Francament, molt trist tot plegat, i es un preludi de la sentencia propera del TC, com deia abans un període fosc i trist de la nostra historia.