PRESSUPOSTOS GRACIES AL PSC
Ahir va corre la noticia de l’acord a ultima hora del PSOE amb la intervenció del mateix president amb els bascos i gallecs per aprovar els pressupostos generals, i evitar mals de cap.
Aquesta tramitació es segurament la mes important de tot l’any, ja que d’ella depèn el finançament per tots els projectes ha realitzar, i sobretot enguany per lluitar contra la crisi, i on un prorroga de l’any anterior amb uns números mes inflats hagués estat mortal per govern que presideix Zapatero.
A ultima hora i a canvi sembla ser d’unes transferències de competències per Euskadi, i uns diners extres per Galícia l’acord ha estat possible, i a can PSOE respiren tranquils.
Les esmenes a la totalitat dels altres partits catalans com ERC, CIU i ICV no serviran doncs per posar contra les cordes al govern socialista, que podrà aprovar uns pressupostos restrictius, que un cop mes no compleixen amb les inversions que marca l’Estatut, i on el nou finançament brilla per la seva absència amb un acord que es preveu lluny.
He llegit alguna recriminació a aquests dos grups que han permès l’aprovació, i he de dir que cadascú mira pels seus interessos i no deuen cap favor a ningú, ja que els catalans solets ens sobrem per perjudicar-nos d’allò mes, i no necessitem cap tipus d’ajuda externa.
Unes actuacions normals, així com les dels partits catalans que evidentment denuncien un incompliment mes amb el seu no, i juguen l’unica carta de pressió pel nou finançament que podem utilitzar. Tanmateix no he vist cap critica als verdaders culpables de que aquests pressupostos arribin a bon port per damunt dels interessos dels catalans, aquests, i com era previsible son els 25 diputats del PSC que simplement son invisibles, i gracies al suport rebut a Catalunya ara son uns simples trànsfugues de les necessitats catalanes, ja que la seva prioritat per si algú no ho sabia per damunt d’algun escarafall mediatic es el govern del PSOE, i incomodar el menys possible lligats de peus i mans.
Tots aquests votants de la opció socialista en les ultimes eleccions a l’estat, ara deuen estar molt satisfets de sacrificar les seves prioritats i el seu benestar i desenvolupament, en nom d’un partit polític que te qualsevol prioritat menys Catalunya, enhorabona a tots pel vostre masoquisme sense límits, i com deia la Chacon representants de la Catalunya optimista i humiliada alhora.
Les cartes ja estan damunt la taula, i vista la submissió, no podem esperar res de bo del nou finançament, on el govern de l’estat simplement espera la retallada del TC en aquesta matèria per justifica llavors si, el compliment íntegre del que quedi en peu d’aquesta llei orgànica tant remenada, i amb el vistiplau del PSC que ho vendrà a preu d’or com un gran acord.
La submissió i poca capacitat de decidir lliurement segueixen fent estralls a la part catalana, i així es molt fàcil pel govern manipular Catalunya com li vagi be, ja que de les concessions a Euskadi ningú en parla, però la nació catalana ja es un altra historia on cada engruna donada resta vots a l’estat espanyol.
Aquest es el post número 200 del bloc, i com a persona agraïda voldria donar les gracies a tots els lectors que en un moment o altra han llegit i donat una ullada a les meves humils reflexions. Espero que siguin molts mes, i la causa continua.