ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

PRESSIÓ ALS PARTITS

En una entrevista la Carme Forcadell ens du que l’ANC ha de pressionar els partits perquè facin la independència.

Demana que la manifestació sigui més transversal. Diu que en el manifest no cal assenyalar a ningú. D’entrada la Carme sempre tindrà el meu respecte absolut. He tingut el privilegi de poder coincidir amb ella molts cops amb la seva època com a líder de l’ANC i per mi sempre serà una de les dues dames del procés conjuntament amb l’enyorada Muriel Casals i una gran Presidenta del Parlament en una època on el mateix actuava com a a tal.

Dit això, crec que l’Assemblea des del seu començament es una eina amb l’objectiu de la independència, això comporta crear complicitats i sobretot en l’àmbit on s’han d’executar, es a dir el poder legislatiu i executiu català, Parlament i Govern, per tant quan aquests fallen o van en direcció contrària com es el cas des de fa 5 anys. Aquesta pressió que exigeix s’ha d’expressar amb la denuncia i retrets cap els nostres representants que no ho han fet, seria normal en una societat normal. Respecte la transversalitat, crec que tothom pot arribar a donar suport a la independència des de diversos camins, però al final coincideixen en aquest punt i per tant serà tant transversal com sempre. La transversalitat no es el partidisme. La independència està per damunt dels partits, qui no ho vegi així senzillament no es independentista.

No es senyalar a ningú, es posar el dit a la llaga als obstacles per arribar a l’objectiu final, i aquest pot ser l’Estat espanyol, algun afer internacional, o els nostres partits, que en aquests moments son el màxim obstacle per fer efectius els resultats de l’1 d’octubre de fa 5 anys i per tant l’obligació de l’ANC es denunciar-ho.

Crec que la Carme i amb el seu empresonament ha canviat, i segurament humanament es pot entendre, però ha de saber que els partits no son els protagonistes en aquest procés, ho es la gent, la societat catalana en aquest cas i els partits son unes eines, no un tot. No confondre mai país i partit. Per tant inclusió total, i qui no es senti cridat hi vagi o no, es perquè no vol aquesta nació lliure, així de simple.

Queda molt per fer de la nostra democràcia una de vertadera, i el paper dels nostres representants es una assignatura encara pendent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.