PRESSING PROCÉS
He volgut posar aquest títol al post, en honor al famós i victimisme pressing cup que tant hem sentit des de fa uns mesos cada cop que molta part de la societat civil i altres formacions no entenen segons quines decisions de la formació anticapitalista i es posen les mans al cap per veure com una ocasió única podem ser capaços de malbaratar-la per irresponsabilitat i falta de compromís i seriositat dels nostres representants.
Veien ahir les rialles d’Eulalia Reguant explican el veto als pressupostos en va venir a la memòria el via crucis viscut abans de l’acord de Govern que va acabar amb el famós pas al costat del President Mas, per cert molts ara ens preguntem a canvi de que.
Una decisió com la d’ahir es molt i molt greu. Evidentment que podem seguir amb uns pressupostos prorrogats, però les persones i en aquest cas els partits son respectats quan compleixen els compromisos signats, i ahir la CUP va deixar en paper mullat un contracte on garantia l’estabilitat del Govern durant la curta legislatura i deia textualment que mai votaria al costat de les altres formacions en contra del Govern de Junts pel Sí, per cert una imatge que demà veurem. Una gran irresponsabilitat i miopia política que desgasta i forada una cosa molt important com es la confiança.
Puc parcialment està dacord amb la queixa de les CUP en forma de presentar el pressupost sense acordar-lo previament amb ells, cosa que derivaria una part de responsabilitat amb Oriol Junqueras. Sigui del tot cert o no. Ahir parlavem de donar tràmit uns pressupostos que permetien poder posar en marxa part del full social de xoc aprovat, per tant les persones i que ara obria un temps per poder esmenar, modificar i acordar el definitiu. Em sembla excuses de mal pagador dir que el pressupost incompleix el 9N quan d’ell pengen moltes mesures socials urgents, deixant de banda el compliment amb més rapidesa de les estructures d’Estat.
Segurament les conseqüències no poden ser interpretables hores d’ara, però un cop passat el trangol parlamentari d’aquests dos dies cal serenor per analitzar com es pot seguir aquest full de ruta i de pas reestablir el desanim de la societat que veu atonita com una formació amb la que confiaven per arribar al punt final, es comporta com un adolescent malcriat sense cap tipus de visió global i dona entendre que prioritza la seva ideologia, legitima però minoritària cal recordar-ho, per davant de la independència.
Un frau a l’electorat del 27S i una prova més, que encara com molts diuen no han enganyat ningú, el que estan enviant a la paperera de la historia com els agrada dir es la il·lusió de tota una societat transversal unida per arribar a Itaca.