ALBERT CORTES MONSERRAT

Volia fer un comentari i alhora un homenatge a la gran actriu Montserrat Carulla i el seu Gaudí d’honor, un discurs emocionant i sincer amb un somni de viure en una terra justa socialment, pròspera culturalment i lliure nacionalment, alhora amb una presentació totalment desinhibida com actriu, catalana i independentista. La realitat es tossuda, i segueix agafant la total centralitat del país sense recança. Una gran gala, digne d’una acadèmia estatal, i magistralment dirigida per Andreu Buenafuente i el seu Terrat, on només em va quedar el dubte existencial del premi a la millor pel·lícula amb llengua catalana, atorgat a una pel·lícula muda, cosa que sembla una burla, i més enllà de la seva producció catalana, no em sembla molt normal, i encara més per la lluita de la nostra llengua per sobreviure i treure el cap. Per la resta, i com amb tots els àmbits anem evolucionant cap a la majoria d’edat, i normalitzant el que amb altres llocs es totalment normal i sense caldre cap justificació mental. Adjunto el discurs de la merescuda guardonada i la seva gran personalitat.