ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

PP, PSOE-C I CIUDADANOS FRONT COMÚ CONTRA LA IDENTITAT CATALANA

Sense categoria

Aquest cap de setmana tres fets han marcat un pont entre aquestes tres formacions, totes elles amb una idea ben clara, enterrar nacionalment Catalunya, i esborrar qualsevol resta en un futur.

 

Arran del partit amistós, no podia ser d’altra manera de la Selecció Catalana contra Colòmbia, on desprès de la prohibició de jugar en dates oficials contra USA, i de la retirada del lema “Una nació, una selecció”, per ordre judicial i responent a les protestes dels xenòfobs de sempre, cal dir què sembla que aquesta formula nadalenca esta esgotada, i l’any vinent hi podria haver un torneig de nacions oficial per donar una passa mes en el tortuós camí cap a la oficialitat, i la lluita contra un Estat que utilitza totes les armes en el seu abast per perseguir i amagar el tema.

 

Un partit amb el seu caràcter esportiu i també naturalment reivindicatiu per la voluntat popular de veure’s representat pel seu equip, doncs bé, Alberto Fernandez Diaz (PP), qualifica el partit de míting independentista amb una pilota al centre, lamenta els recursos què s’aboquen amb les seleccions, i diu que Espanya portaria mes gent al camp.

 

Se’ns dubte el racisme te moltes formes, però el d’aquest senyor contra la llibertat d’un poble en veure’s representat pels seus colors, i no pels que voldria ell no pot tenir altre qualificatiu, i si tant li preocupen els diners, què repassi els diners que l’Estat s’ha gastat en una persecució delirant per tot el món a qualsevol selecció que per la via de la legalitat ha volgut arribar a la oficialitat, diners de tots, què amb una actitud impròpia del segle on vivim han barrejat política i esport constantment en pro de la selecció obligatòria i oficial què es la roja, amb actituds com les d’aquest polític amb un menyspreu constant als sentiments de la ciutadania.

 

D’altra banda, el diputat Jose Domingo de Ciudadanos afirma que la immersió lingüística ha esta desactivada pels tribunals, i expressa la seva satisfacció per les sentencies contraries al català com a llengua vehicular a la educació, i demana la casella del idioma a la pre inscripció, així com l’aplicació de la tercera hora.

 

Un altre clar exemple de racisme lingüístic, on desprès de les repetides lloances des de la Unió Europea per la immersió lingüística catalana on el sistema ha quedat com un exemple en territoris com Catalunya, i on oblidant l’estat de la llengua pròpia i la imposada per l’Estat, on la primera evidentment te moltes mancances encara en molts sectors, per aquest senyor tot si val per perjudicar la llengua pròpia per molt que ell no li agradi, i respecte a la pregunta, no conec cap estat on es formuli aquesta als estudiants, i tots utilitzen la llengua vehicular,  i acaben els estudis obligatoris amb el coneixement de les dues, cosa que ell evidentment no vol amb casos com el recent de Swis Air.

 

La tercera i ultima, es sobre la tramitació de la llei de consultes populars, on l’endarreriment en el projecte es considerable, i on ja tres vies per sol·licitar la consulta, el govern, la ciutadania i el parlament. Precisament aquest últim punt, i donat que les majories van canviant, el PSOE-C n’és reticent, i en boca de  la socialista Lidia Santos ens diu que hem de vigilar perquè no generi equivocs que puguin desembocar en frustracions, mentrestant en José Zaragoza va titllar de bajanada la possibilitat de fer un referèndum d’independència mitjançant aquesta llei.

 

Son dos actituds totalment antidemocràtiques, i on la por a preguntar a la població, i mes que la pregunta la resposta es evitada per mantenir aquest regim imposat petit qui peti, i on qualsevol altra cosa es veu que genera frustracions, i on la norma es menysprear els projectes politics que no interessen, tot un exemple de democràcia.

  1. Aquest personatge és escòria en estat pur, una rata de claveguera.

    Li
    preguntaria quants diners ha dilapidat l’estat espanyol per a dinamitar
    la oficialitat de moltes seleccions catalanes amb suborns, i despeses
    de pressions i advocats de l’estat que paguem entre tots.

    Espanya-Xile a Vilarreal no va arribar a les 20.000 persones i   de la selecció campona d’Europa tot  que em rebenta.

    Aquest coló de merda que se’n vagi a viure a Euskal Herria.

    I pel que fa Zaragoza i L. Santos, ja ho sabem quintacolumnistes a sou.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.