ALBERT CORTES MONSERRAT

Per fer-se una idea del poc nivell democràtic de l’estat espanyol, i en conseqüència dels seus dos partits majoritaris, nomes cal veure com es tracta el tema de la dictadura militar de 40 anys de durada, aquesta setmana hem tingut varis exemples, i el resultat es que no hi ha una condemna i una denuncia clara i contundent, com seria de rebut en una pretesa democràcia, alguns fins hi tot disculpen al dictador, i sembla que transformant la historia no el veuen amb mals ulls.

El Congrés dels diputats espanyol ha rebutjat la proposta de la “Asociación para la Recuperación de la Memòria històrica”, que demanava coincidint amb el 75 aniversari del cop d’estat militar que va provocar la Guerra civil, la condemna de la sublevació franquista, en José Bono no s’ha dignat ni a emetre una resposta. Aquesta associació explica que nomes un petit grup de diputats ha tirat endavant una condemna, de fet la queixa es formula, ja que  s’han condemnat altres temes com l’holocaust o el dia de les víctimes del terrorisme, però les víctimes del franquisme segueixen invisibles. De fet els diputats del Partit Popular, no s’han afegit a una iniciativa que reclama una revisió del diccionari biogràfic de la Real Acadèmia de la historia, on el dictador no consta com a tal, simplement com autoritari, i es dona la circumstancia que el seu autor es patró de la “Fundación Francisco Franco”, tota una garantia de valors antidemocràtics i feixistes.

 

Amb aquests nivells, qualsevol cosa es possible, recordo que hi ha una llei de partits que ha ilegalitzat l’esquerra abertzale, però en canvi permet que aquests dos partits no facin condemnes explicites sobre un regim del terror, i un dictador que seria condemnat per crims contra la humanitat pel seus 40 anys de sang i barbàrie. Un vertader estat democràtic, i aprofitant el 75 aniversari del cop d’estat militar, faria un homenatge a les víctimes, i condemnaria amb tota la força aquest període, però quan les forces que movien aquest regim van ser les que van pilotar el pas a aquesta parodia de democràcia, el sistema neix viciat des del primer moment, i la historia es contínuament falsejada, parlant de diferents bàndols o de víctimes de les dues parts, i obviant un cop d’estat per la força, i 40 anys de feixisme i persecució de qualsevol valor ètic i democràtic, pagat per la vida de moltes persones, i que les que han sobreviscut han vist com els botxins han quedat sense càstig, com si res hagués passat. Es inadmissible que un partit admeti que un dictador que te que ser tractat com un assassí amb totes les condemnes que es mereix, el titlli d’autoritari com si fos un joc, i encara ho es més que l’autor del diccionari pertanyi a la fundació del dictador, que per cert en qualsevol estat democràtic no hauria de ser legal una fundació així, no conec que a Alemanya existeixi una Fundació de Hitler per exemple, es una aberració, que fa comprendre  les actuacions d’aquests partits, i el tarannà autoritari i impositiu d’aquest estat amb les nacions que te sota el seu domini per dret de conquesta.

 

Els valors que vol transmetre aquest estat, ja sabem quins son, i els que insisteixen per interès propi en insistir amb un encaix impossible i malaltís en son en part responsables, ja que si amb gairebé 300 anys, aquest conjunt no ha estat homogeni, dona a pensar que es impossible, i no cal inventar noves formules encara per existir, simplement ser cadascú ell mateix, i seguir el seu camí com tots els estats del món, sembla senzill, però es veu que per Catalunya i la seva societat no ho es tant.