PORTES OBERTES AL CATALANISME
Ahir va néixer un nou moviment amb membre de la difunta Unió i del PSC, diuen reclamar el diàleg enfront el projecte independentista unilateral. Gent com Pere Navarro, Jordi Hereu, Ramon Espadaler o Duran Lleida hi son presents. Parlen del compromís amb la recuperació d’un catalanisme plural, obert i integrador que allunyi visions reduccionistes i ens donen la solució d’una reforma constitucional amb l’aval de la ciutadania. Reclamen un catalanisme imprescindible que no vol derrotar l’independentisme i que no es una finalitat en si mateixa, sinó un espai compartit per articular les aspiracions catalanes amb respecte a la legalitat. Un projecte que representi una inmensa majoria.
Aviam, voler a aquestes alçades fer reviure una tercera via, obviant la realitat catalana es prou patètic. Ara quan la burla ja es molt gran no es de rebut. Aquests dos partits que son els que més han patit les conseqüències del moviment de Catalunya els últims anys pretenen agafar aire sense renovar la seva visió desfasada de Catalunya i ancorada amb un autonomisme de fa uns anys que ja no tornaran.
Parlen de moviment plural i obert i amb el diàleg com a solució màgica. Caldria preguntar, si el moviment independentista no es prou plural, crec que hi ha gent de totes les ideologies i condicions, més plural impossible. Diuen obert, crec que el procés ha obert un camp il·limitat d’aspiracions sempre amb vocació democràtica i pacífica. Finalment el diàleg, es pot saber com en diuen del que ha intentat el Govern català i ha reclamat la societat catalana els últims cinc anys de mil formes diferents per acordar un referèndum amb la resposta del cop de porta permanent, el menyspreu i la virulència en forma de justícia per avortar la voluntat popular. Suposo que això també li deuen dir visió reduccionista. El que proposa mai te aquesta mirada, el que nega sense arguments evidentment si.
Parlen d’una reforma que ningú ha demanat, o en tot cas una minoria i pretenen obviar el que reclama la majoria. Tot un exemple de respecte al poble i a la democràcia, i ho vesteixen amb el respecte a la legalitat i representant la majoria. Cal tenir molt de cinisme per posar la llei com una presó a les aspiracions de la societat i al seu dret a decidir, i alhora negar la majoria que ara per ara representa les aspiracions sobiranistes al carrer i al Parlament, suposo apel·lant a una majoria silenciosa que encara no hem vist, però que sempre ha anat molt bé a unes el·lits i els seus negocis obviant precisament el principal protagonista: el poble i els seus drets fonamentals.
Sort que son porte obertes.