ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

PORTA TANCADA

Cap de setmana interessant i clarificador. La pluja no ha estat suficient per apaivagar l’ambient, i per un costat hem vist el posicionament de l’ANC apostant per una llista unitària i transversal , demanant celeritat per la celebració d’aquest referèndum via Eleccions i que ha de donar el mandat democràtic per anar endavant si així ho vol la ciutadania. Tenim la proposta del President, i esperem demà el missatge d’Oriol Junqueras per analitzar els diversos camins, encara que tots tindran en comú, com va dir el mateix President Mas, que la ciutadania tindrà la paraula i no els despatxos. En definitiva democràcia i respecte al poble de Catalunya.

Per altra banda tenim Miquel Iceta i un partit socialista cada cop més afeblit, i que amb un clam desesperat i fora de lloc demana la reunió urgent de la comissió Estat-Generalitat i un espai per parlar de la reforma federal espanyola. Realment i a aquestes alçades n’hi ha que es resisteixen a deixar de fer el ridícul. Pregunto veien l’actitud de la part de l’Estat, perquè vol reunir aquesta comissió totalment inútil, i encara més amb aquesta aposta que a nivell de societat i si veiem les mobilitzacions dels últims anys es molt minoritària, i per tant faria be en respectar la democràcia i escoltar i acceptar la demanda real de la gent.

Capítol apart, mereix la visita del president espanyol a Catalunya. Ens va dir que volia donar explicacions i arguments als catalans ja que fins ara no s’havia explicat prou be. Al final això s’ha convertit en la negativa a entrevistar-se amb el President Català amb oferiment inclòs, i un acte de partit rodejat dels seus ministres espanyols, o sigui de consum intern, obviant completament la realitat i fent un discurs dur, de menyspreu a la societat catalana i al seu president. Aquest es el diàleg que desprès ens volen vendre i que evidentment no existeix. Seguir infravalorant el 9 N i acusant de governar per una minoria de catalans.

Tanmateix, aquest discurs als catalans amb aquest format d’una sala amb els seus incondicionals, no crec que sigui adreçar-se a tots els catalans, i molt menys erigir-se com a representant dels 5 milions de catalans que no van anar a votar el 9 N. Es la imatge de l’Estat amb la imposició per sistema i la negació dels drets dels catalans al preu que sigui.

En definitiva, aquesta es l’alternativa a marxar. Crec que una societat madura ho tindria molt clar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.