POR A L?ABSTENCIÓ EUROPEA
Segons les ultimes enquestes de l’Eurobarometre, nomes un 34 % dels electors europeus pensar anar a votar, i a l’Estat Espanyol tant sols un 27 %, a més d’aquests electors un 53 % afirmen no tenir cap interès per aquests comicis. Se’ns dubte la desafecció política, i la manca d’estímuls i desconeixement poden fer estralls en el sistema democràtic europeu
En els últims mesos, i degut sobretot a la crisi econòmica, on l’atur i la pèrdua de poder adquisitiu ocupa la primera preocupació dels europeus, la confiança en les institucions europees esta sota mínims, i això afectarà i molt a aquestes eleccions d’un projecte moltes vegades poc explicat, i on estats euroesceptics com Polònia poden arribar a tant sols un 13 % de votants. Aquest macroprojecte pateix defectes força greus, i tot hi ser una gran oportunitat els seus gestors no sempre la saben aprofitar com cal.
A Catalunya, tenim varies opcions, però a diferencia d’altres territoris amb estat propi, primer hem de resoldre els nostres problemes precisament per la falta d’aquest, i què el que suposadament ens acull va en la nostra contra, i per això Europa queda molt lluny.
La candidata del PSOE-C, Badia ens diu que no defensarà la nostra llengua, i a més demonitza els que van votar en contra de la Constitucio Europea, com si fos un mal rebutjar les opcions què no semblen correctes per millorar-les, i la única opció fos la acceptació de tot sense cap criteri, se’ns dubte la falta de cultura democràtica te aquestes coses.
Ja també els candidats dels dos partits catalans sense relació amb Madrid, i on CIU ha anat empitjorant el seu candidat de més to sobiranista, i on mentides com ser un candidat independent, quan havia estat militant, i algunes declaracions seves rebaixant el seu to reivindicatiu per Catalunya, han embrutat la seva imatge de canvi tot hi ser un bon professional.
Pel que fa a ERC, l’Oriol Junqueras, ningú pot qüestionar la seva defensa de la sobirania plena de Catalunya, però malauradament podria perdre molts votants, ja que això suposarà un alleujament per una direcció republicana què ha perdut el nord i tant sols te l’objectiu de no perdre les seves quotes de poder en el govern de la Generalitat a costa de la pèrdua ideològica fonamental per molts dels seus votants, què no entenen aquesta submissió al socialisme català sense res a canvi.
La desafecció es gran, i aquestes i altres qüestions jugaran en contra d’aquestes eleccions, tot hi haver-hi alguns bons candidats que pagaran la mediocritat dels partits pels què es presenten, en els reptes mes propers als ciutadans, com el finançament i el desenvolupament de l’Estatut, què es un carreró sense sortida aparent, què no sigui el procés independentista seriós i valent, oblidant els protagonismes i tacticismes de curta volada tant perjudicials pel país.
Europa es el projecte de futur, però si no ets representes a tu mateix no ets ningú, i la teva veu no deixa de ser una remor sense cap efectivitat pels propis interessos, d’aquí què Catalunya aquestes eleccions l’agafen amb el peu canviat i sense rumb definit.