ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

POPULISME SENSE REALITAT

General
Aquesta setmana hem vist les explicacions sobre el projecte Barcelona World, i un com més hem vist aquest fals progressisme d’esquerra posant mil i un inconvenients sobre un projecte que com diu en Marc Arza es una aposta que no es pot perdre i que es compatible amb altres models del país. No es poden deixar escapar oportunitats com aquestes per una ceguesa i una negativa a mirar la realitat econòmica catalana. Un futur Estat ha d’actuar amb intel·ligència i amb tota la informació que calgui no pot viure del cultiu ecològic del camp com a font principal, per posar un exemple. Cal jugar a primera divisió i això implica estructurar una economia basada en diferents fronts i amb mirada al progrès.

Doble sí a BCN World

Marc Arza 

L’aposta del projecte BCN World per la Costa Daurada compensa els dèficits principals d’aquell Eurovegas que havia d’aixecar-se al Baix Llobregat. Un projecte més petit, més allunyat de Barcelona i menys centrat en el joc. BCN World és un projecte ambiciós i de gran abast que vol convertir un dels principals nodes turístics d’Europa en una referència global. Contribuint a equilibrar el país i desestacionalitzant l’oferta turística. Un projecte d’impacte que crearà milers de llocs de treball adreçats, en molts casos, a aquell perfil d’aturat que ara engreixa l’atur estructural. Una oportunitat de dinamització econòmica valuosa i gairebé indispensable.

Catalunya viu una autèntica situació d’alarma social. Amb l’atur per sobre el 22% i sabent que quatre de cada deu joves no aconsegueixen trobar feina sorprèn la facilitat amb què alguns arrufen el nas i juguen al morro fi. Per molta gent del Camp de Tarragona la tria no és entre treballar de crupier o d’enginyer sinó entre fer de crupier o continuar a casa amb les mans a la butxaca. Potser seria millor que aquesta gran inversió fos de perfil industrial i tecnològic però no ho és. Si renunciar a acollir BCN World hagués d’ajudar a impulsar l’economia del coneixement potser tancant tots els hotels l’endemà seríem Silicon Valley. La cosa no va ben bé així. El teixit econòmic del Camp, com el del conjunt del país, s’aixeca sobre un equilibri valuós que combina indústria i turisme. La petroquímica a tocar de les platges i un teixit dens de PIME competitives que des de Reus s’estira fins a Valls i Montblanc. Un equilibri que cal mantenir i que BCN World no trencarà.

Hi ha interrogants i dificultats però res que justifiqui oposar-se al projecte com pretenen alguns grups del Parlament. Com faria qualsevol gran inversor els impulsors busquen avantatges fiscals i ajustos normatius. Sembla lògic que portant nous ingressos al país juguin amb aquesta fortalesa i demanin una reducció del tipus impositiu. Hi ha marge per negociar. Potser el senyor Bañuelos no és un angelet però els grans projectes financers no estan fets pels angelets. Sense Javier de la Rosa probablement no existiria Port Aventura. Que es pugui jugar a crèdit, com demanen els impulsors esperant canviar la llei, no fa massa goig i els experts coincideixen a veure-ho com un factor de risc de ludopatia. Però la Generalitat té el deure de protegir els catalans i no pas els xinesos, russos o àrabs que vinguin a jugar. N’hi hauria prou de vetar l’endeutament als residents a Catalunya per desbloquejar la negociació. Hi ha marge per travar un acord i cap absolut no hauria d’impedir que les obres engeguin abans de l’estiu.

Per necessitat i per potencial, doble sí a BCN World.

 

  1. Hi ha una cosa pitjor que el populisme: jugar amb la por miserable de la gent. I, al meu entendre, l’artícle del sr. Marc Arza cau en aquestes dues concepcions: populisme i jugar amb la por miserable de la gent que té necessitat d’una millora econòmica.

    No tot s’hi val.

    I qui ho negui, i digui quelcom de semblant al “ja no ve d’aqui…”, sols dir-li que intenti pensar una estona.
    El pròxim pas, quin serà? Prostibuls infantils per a gaudí d’adults? De ben segur que tot el món en parlaria; i Tailandia, Filipines i dos o tres E$tats més tindrien una forta competència… Aleshores, de ben segur, per no maldar els sentiments del sr. Marc Arza de torn, diriem que la carn oferta als nostres prostibuls no sería d’infants “nacionals”, que els nostres fills estarien ben protegits per la Generalitat [“Però la Generalitat té el deure de protegir els catalans i no pas eñls xinesos, russos o àrabs”, dixit el sr. Marc Arza].

    Anem bé si volem ser independents [sic] d’aquesta manera.

    Atentament, i bon dissabte

    PS: Per a més opinions (contraries o no) de l’artícle del sr. Marc Arza: http://www.naciodigital.cat/opinio/7605/doble/si/bcn/world

  2. Bona nit,
    aquest article m’ha fet recordar el casino de Barcelona, quan es volia obrir tot eren planys i alarmes de cataclismes bíblics, Barcelona anava a convertir-se en la nova Sodoma i Gomorra, i molta gent s’esquinçava les vestidures. Bé, el casino ja és aquí fa una pila d’anys i no ens hem convertit en Sodoma, ni tinc pas notícia de que aquest casino hagi fet augmentar les estadístiques de cap desgràcia, de fet el que és remarcable és que es tracta d’un negoci que no surt mai a les notícies, i com diuen els anglesos “no news good news”.
    Del BCN World reconec que em manca informació però em sembla a mi que el casino és la part petita del negoci, n ovindran aquí xinesos en massa a fer allò que poden fer a Macao, Hong Kong, Singapur i uns quants llocs més a prop seu. Em sembla que simplement es tracta d’un resort turístic, res diferent d’allò que és tota la Costa Daurada a l’estiu., si un inversor privat li sembla bé invertir-hi doncs endavant, millor si vingués a produir xips electrònics però no és el cas.

    I la comparació amb els prostíbuls infantils certament no hi toca vores, està fora de lloc, com tantes que es van fer quan el casino a Barcelona.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.