ALBERT CORTES MONSERRAT

Avui a València, es disputa la final de la Copa del Rei, i com si d’una gran metàfora es tractes, els òrgans espanyols han contractat un equip de so per l’interpretació de l’himne espanyol d’una potencia tant descomunal, que pot afectar la salut dels espectadors, i els diaris esportius de Madrid volen que cada seguidor d’aquest equip porti una bandera espanyola per donar exemple de la Espanya constitucional, i ofegar les xiulades de fa 2 anys i les estelades o simples senyeres catalanes que el món veurà onejar, tot s’hi val per la imposició, i desprès ens diuen que no es pot barrejar política i esport.

Fa dos anys amb la final catalana i basca, i la gran xiulada a l’himne i al Rei espanyol, ja es va poder veure el tarannà de l’estat, amb la televisió tallant les imatges, i posteriorment donant-les en diferit manipulades en una decisió rància i ridícula, que no te cap justificació. Ara en la nova final, un equip de 100 mi watts de potència pot superar de llarg els 120 decibels, recordant que el llindar del dolor humà es calcula sobre els 140 decibels, i que a partir de 100 ja pot ser perjudicial, cal afegir que el diari Marca ja una crida als madridistes a portar una bandera espanyola en representació de l’Espanya constitucional, i tot amb l’objectiu d’evitar que es senti una xiulada al l’himne i al Rei, ja que ho consideren una falta de respecte als símbols comuns de tots els espanyols, i donar una mala imatge al món, i ho consideren la millor manera de no polititzar l’esport.

Que el model democràtic espanyol te moltes mancances fruit d’una transició inexistent, i dirigida pels mateixos que van portar una dictadura durant quaranta anys es un fet, que el model autonòmic actual va ser fet per mantenir sobretot Catalunya, i amb menor mesura el País Basc, en aquest poti poti del cafè per tothom es una realitat, ara bé, que en qualsevol acte d’afirmació nacional a traves d’algun acte esportiu, ha estat criticat i censurat per barrejar temes que des del seu punt de vista no son iguals es cert, i ves per on aquesta famosa pluralitat que tant ens venen, accepta banderes espanyoles en un partit de futbol entre dos equips suposadament del mateix estat, cosa que ja de per si no tindria cap lògica, però això si, si son senyeres la cosa ja canvia, i la pluralitat desapareix, altrament aquest himne imposat, i aquesta monarquia que formava part del conjunt constitucional sense cap tipus de coherència, ja que el regim espanyol enderrocat era una república, i el mateix borbó va ser nomenat hereu pel dictador encara en vida, ha de ser totalment acceptat, i no admet que aquestes nacionalitats oprimides, i que ells son els primers en considerar-les diferents, puguin expressar la seva opinió rebutjant aquesta imposició per la força, que resumeix el tarannà d’aquesta suposada democràcia, on si tots fóssim un sol poble, això seria impensable. Enlloc d’admetre l’evidència, intenten desesperadament amagar un tema que ja surt als mitjans de tot el planeta, primer manipulant els mitjans, cosa típica amb les censures a les dictadures, i ara posant inclús en risc la salut dels aficionats d’uns i altres, en nom del tot s’hi val per un fi.

Es una paranoia que arriba a límits insospitats, i que no ho poden disfressar de política i esport amb diferències, quan saben molt be, que amb un himne pel mig, i unes banderes estatals, immediatament ja esta barrejat es vulgui o no, l’esport nacionalment, i sobretot per les nacions oprimides com la nostra, es un terreny on els desitjos es poden fer realitat amb una pilota, una bicicleta o qualsevol disciplina, i no s’hi val voler confondre aquests tics dictatorials amb prevenció per la imatge pública.