ALBERT CORTES MONSERRAT

Ahir vam poder veure un nou episodi de la guerra bruta dels Mitjans de l’Estat contra el procés democràtic català, amb l’ajut dels partits a l’oposició al Parlament català i la seva escenificació d’indignació i sorpresa com si altrament ahir baixessin d’un altra planeta desconegut.

Concretament el Pais publicaba fragments de xerrades de Lluís Llach, on segons ells deia que amb l’aprovació de la Llei de Transitorietat Jurídica els funcionaris haurien d’obeir-lo o serien sancionats, així de clar.

Cal dir primer, que aquestes paraules exactes no es corresponen amb el vídeo difós exactament, cosa que ja dona a entendre la barroeria i el poc estil i ètica periodística de la font. De totes maneres, la cosa es tant simple com que les lleis s’han de complir. Quantes vegades hem sentit aquesta frase de les institucions de l’Estat o dels partits de l’oposició al Parlament en referència a sentències o lleis espanyoles. Es veu que això per les lleis que emanen democràticament del Parlament no funciona igual.

Una vegada llençada la bomba, faltaven els animadors de torn amb cara d’escàndol i sorpresa per acabar d’arrodonir el tema. Suposo que saben que hi ha una majoria al Parlament escollida pel poble amb un objectiu clar validat pel mateix, i un full de ruta per dur-lo a terme. Ho poden ignorar, poden fer veure que no ho veuen, o poden ser uns irresponsables, però el fet es el mateix. Per tant un cop comprovat que l’Estat no vol acordar ni dialogar sobre la reclamació catalana hi hagi 2 milions de persones al carrer o n’hi hagi set milions. No pensa fer servir la solució democràtica. Per tant el full de ruta unilateral haurà de ser l’opció, sinó entremediar amb un cul de sac. Aquí entraria la legalitat que donarà cobertura al referèndum i que posteriorment enllaçarà amb la nova legalitat catalana i que com totes les lleis s’hauran de complir. Al mateix temps qui incompleixi les lleis rebrà una sanció exactament com ara i sempre en un Estat de dret. No hi veig el problema, es una gran obvietat.

Em sap greu com mitjans catalans també presenten aquesta notícia com a tal, quan no ho es, i no es pot caure en aquests paranys. El cinisme te un límit i aquests partits de l’oposició seguiran mesurant amb una vara diferent l’Estat espanyol i Catalunya amb obvietats com l’acatament de les lleis o amb preguntes sobre les despeses de la diplomàcia catalana, sense denunciar els favors esmentats per Margallo per desacreditar la democràcia catalana amb fons públics.

En definitiva, tots sabem que depén de nosaltres i acatar les lleis del Parlament es essencial i per cert no es cap delicte pels funcionaris, ni la ciutadania en general.