ALBERT CORTES MONSERRAT

Les declaracions del polític republicà titllant de mal nascuts als que no agraeixen la solidaritat, han aixecat polseguera política, i reaccions diverses carregades de cinisme.

Efectivament, la Junta d’Extremadura ja ha dit que emprendria accions legals ja que no es pot permetre els insults a Extremadura, de moment en Puig ja ha dit que les seves paraules anaven dirigides a tots aquells polítics que utilitzen Catalunya pels seus interessos, mentrestant les amenaces i condemnes es van succeint, el PSOE les troba inacceptables, i el PP  ha anat molt lluny dient què el PSOE ha d’estar amb els extremenys o amb els que els humilien, no tots dos alhora, referint-se al tripartit, i ha reblat el clau dient que l’aportació de Catalunya no es solidaritat, sinó redistribució de riquesa què s’ha de repartir entre tots, i qui dona el que li sobra es caritat però el que dona el que deu compleix amb la seva condició de ciutadà, com a Extremadura que rep el què li correspon.

Realment el creuament d’insults no es la millor manera de solucionar les coses, però sempre ser els mateixos els que reben menyspreu, i a damunt demanar perdó tampoc es just.. Les paraules del representant del PP posicionant-se a favor dels que reiteradament han insultat Catalunya a traves de les seves autoritats polítiques, quan han estat els màxims afavorits d’aquesta pretesa solidaritat, evidentment es de mal nascut, respecte la redistribució de riquesa ja ratlla l’insult i la burla a tot el poble català, ja que les balances fiscals publicades fa uns dies deixen veure els resultats d’aquesta redistribució, com ell parla, què deixen el que dona molt en una posició de feblesa i indefensió davant el que sempre rep i gaudeix de millors serveis que el primer, te raó què això no es solidaritat, es diu espoli, i els catalans fa prop de 300 anys que el patim.

Tanmateix l’insult a Catalunya es diari, boicots als productes, bloqueig dels traspassos previstos per llei, clams contra el desenvolupament del català, la negació al desenvolupament de l’aeroport, i una llarga llista de temes que avui han tingut un exemple amb noms i cognoms, la vicepresidenta de l’estat De la Vega que amb unes declaracions ha tret importància a la data del 9 d’agost què marca l’Estatut, i ha defensat que la proposta estatal segueix els preceptes de l’estatut, i s’ha quedat tant ampla.

Això es un insult amb tota regla, i un escàndol polític descomunal.  Es treu importància al incompliment d’una llei orgànica anomenada Estatut, i que marca un termini pel finançament molt clar, i ens enganya dient que els conceptes presentats pel Ministre Solbes van amb la direcció de l’Estatut, quan ella sap molt be què van en direcció contraria.

Aquesta es la història que hem aguantat els últims 30 anys de falsa democràcia, i ningú ens ha demanat disculpes, i hores d’ara ja no ho pretenem, però si mes no exercitar el nostre dret a decidir de ser lliures es la nostra obligació moral, i vostès ens ho posen amb safata.