POBRE COLAU
Ada Colau ens explica que s’ha mudat a viure amb un familiar ja que no pot afrontar el preu del lloguer, tot en plena crisi de l’habitatge, amb el seu retorn a les portes i cal dir-ho tractant d’imbècils a tota la societat que l’ha de suportar.
Amb el seu cinisme habitual, ho ha explicat en un dels seus tours pels platós televisius, suposo aguantant el riure i dient la frase “no arribava a final de mes”. Es proposa liderar un front d’esquerres i sona com a candidata a les eleccions espanyoles. Explica que es va separar fa quatre anys i amb un sol sou i dos fills no pot fer front a les despeses, criticant que les dones amb aquesta situació pateixen el problema.
Realment el cinisme i la barra del personatge és infinita. Començant per ser la reina dels xous per evitar desnonaments que va utilitzar com a plataforma política de 10 anys a l’alcaldia barcelonina on les seves polítiques van ser part del problema en temes com l’habitatge i ara pretén parlar com si ella tot ho hagués viscut des de fora, sense cap responsabilitat. La reina d’esquerres que no va tenir cap problema amb pactar amb la dreta per mantenir la cadira. La seva sortida de la primera plana ja no l’ha suportat més el seu ego, primer va ser el creuer de la flotilla i la seva falsa ajuda humanitària a Palestina que pensava la faria una heroïna i desprès de dir mil i un cops que la seva nefasta etapa política havia acabat ara pensa tornar a la primera línia amb la seva habitual hipocresia, ja que 10 anys d’alcaldia amb sous de 100 mil euros no crec que no donin per pagar un lloguer i de pas fer un flac favor a gent que realment ha d’abandonar la seva llar per no arribar a final de mes sense ser la frivolitat d’aquest personatge miserable.
Evidentment no ens aporta cap pla pels problemes reals, i seguint la farsa d’aquesta esquerra de l’entorn Podemos on com hem comprovat els seus lideratges han aprofitat per ser part del sistema i solucionar els seus problemes individuals que no passen per l’habitatge, que li preguntin a un tal Pablo Iglesias per exemple. Un invent del sistema que evident forma part del mateix. Colau és un gran exemple del que parlem i la seva petjada ha demostrat que la seva única preocupació és ella mateixa.
Això ja ho sabíem, però la burla a la societat que representa la seva darrera confessió, ja passa de mida.
Pobre Colau.