PLURALITAT NO ÉS PROPAGANDA
La plataforma Filmin ha posat a disposició dels seus clients el documental “Icaro, la semana en llamas” i sota el pretext de la pluralitat i la no censura preten enaltir la violència policial espanyola sense contrastos i una propaganda indigne de qualsevol societat democràtica.
El documental ens mostra des del punt de vista de les dotacions policials i nomes aquesta les protestes post sentència a Barcelona el 2019 i tot allò que va passar allà. No hi ha referències als antecedents que ens va portar amb aquella situació i que si defensen un punt de vista periodistic és fonamental. No expliquen que dos anys abans una banda de salvatges amb llicència per utilitzar la violència, la van fer servir contra gent pacífica amb l’únic crim de portar un vot a la mà i exercir els seus drets, més de 1000 ferits sense distincions, gent gran, dones, joves, tot allò que és va interposar pel davant. La resposta d’un Estat dirigit pel franquisme amb aires de democràcia i que no li va tremolar el pols per voler utilitzar la violència contra la seva propia societat que simplement volia exercir la seva veu.
Tots recordem les imatges i aquests escamots sospitosos d’actuar sota els efectes d’alguna substància i amb total impunitat “a por ellos”. Un judici digne d’una Dictadura i un poble ferit, res d’això ens expliquen al documental i si ens presenten les protestes com un Vietnam per les forces policials un altre cop amb carta blanca per creuar tots els límits establerts. Una exhaltació patriotica d’unes forces plenes d’ira i supurant feixisme pels quatre costats i posats en el paper de víctimes contra una societat democràtica i atacada que simplement defensava els seus drets que teoricament en una democràcia normal haurien de ser garantits.
Cap critica a l’actuació policial, un canvi de papers indignant. Naturalment Filmin pot posar en la seva plataforma el que vulgui, però hi ha uns valors que crec no és poden passar per alt. Es com si en plena segona Guerra Mundial i en uns fets concrets es presenta les tropes nazis com a víctimes i els jueus com ordes ferotges. Seria fora de lloc i un insult a qualsevol ética humana. Pert tant, no tot val, ni tot és censura.
Els torturadors no poden ser presentats com a víctimes i aquestes com a violents sense escrúpols. El context previ i la pluralitat seria un treball periodístic, aquesta propaganda sortida de les casernes policials és un atac a la dignitat.
Pluralitat no es propagànda.