ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

PLANTEM CARA: LA RECEPTA POSTUMA DE JOAN SOLÀ

Sense categoria

El lingüista Joan Solà ens ha deixat avui a l’edat de 70 anys, catedràtic de llengua i literatura catalanes a la UB, i vicepresident de l’Institut d’estudis catalans, s’ha caracteritzat pel seu amor i aprofundiment amb la llengua, i el seu comprimís amb la plena sobirania política catalana.  Tot un exemple, precisament en l’època que la sentencia del TC vol reduir la nostra llengua  a una anècdota, que deixi la nostra identitat totalment esborrada.

Aquest gran defensor del català, va rebre el 2009 el premi d’honor de les Lletres catalanes, on va denunciar la subordinació del poble català, i va confiar en la recuperació de la nostra autoestima i dignitat, per assoli el nostre propi estat, i poder recuperar la situació greu que viu la nostra llengua. Va donar suport a les consultes, i estava relacionat amb les forces polítiques que volen assolir la independència com a mesura urgent. Aquesta lamentable mort, succeeix en un moment on la croada contra la llengua catalana des de l’estat espanyol es brutal, vull recordar l’impuls des de les files socialistes de la tercera hora de castellà, els recursos per la porta del darrere de la llei del cinema, d’acollida o de consum al TC, amb l’objectiu d’afeblir el català, i recentment els recursos dels populars al reglament lingüístic de l’Ajuntament de Barcelona, i del grup xenòfob contra la nostra llengua Convivència Cívica, a la Diputació de Lleida, que el Tribunal Superior de Justícia ha dictaminat en suspensió cautelar, precisament aplicant les conseqüències de la sentència a l’Estatut, que aniran laminant la presencia del català com a llengua pròpia. Els articles on es posava el català com a llengua preferent o única, simplement normalitzaven una practica habitual d’us lingüístic, i on definia la llengua pròpia i vehicular en el català, tots han estat suspesos, i això tant sols es el començament, la immersió lingüística a les escoles es l’objectiu  prioritari a desfer.

La mort d’en Solà es una gran pèrdua per Catalunya, i en el seu últim llibre ens deixa una recepta clara, si volem recuperar la nostra dignitat, i salvar la nostra identitat, que es plantar cara. PSOE i PP tenen exactament els mateixos objectius, fer-nos desaparèixer com a poble, i acabar la seva tasca d’assimilació, avui han votat junts la prohibició  a poder gaudir de les nostres seleccions esportives, amb llibertat per escollir als nostres esportistes, i utilitzant aquella tàctica del poli bo i el poli dolent van escapçar l’estatut ja retallat prèviament, i l’han deixat ferit de mort, i especialment pel que fa a la nostra identitat, la nostra negació com a nació i la condemna del català com a llengua de segona, i on amb la seva legalitat s’arraconés al català de tots els àmbits en benefici del castellà definitivament. El PSOE-C avui ha criticat les paraules de Mas, de que la Constitució ens expulsa, ja que ho consideren la norma fonamental de convivència, caldria preguntar de quina convivència ens parla, de l’espoli econòmic de per vida, amb el nostre empobriment com a territori, i la retallada de les nostres possibilitats per el tracte discriminatori en inversions, o per la persecució constant de la nostra cultura, llengua i identitat diferenciades.  Aquesta norma te molt clar els seus objectius, i l’estat de les autonomies també, i un d’ells es la nostra desaparició com a poble. Ja fa temps que estem fora d’aquest tractat semi franquista que no ens vol com realment som, sinó com li agradaria que fóssim a cop d’imposició.

Realment costa de creure que tinguem tant poca dignitat, i amor propi per no defensar la nostra llengua davant aquests greus atacs. Tant poc ens importa la nostra identitat, tant poca estima tenim al nostre poble, si els nostres avantpassat aixequessin el cap, no s’ho creurien, i veurien que el seu sacrifici va ser en va. Amb l’estat espanyol no hi ha res a fer, la seva legalitat esta feta per anar en contra dels nostres interessos, i la nostra única sortida es el nostre propi estat, el dia 28 de novembre podem donar un pas molt important per assolir-lo, sinó ho fem, i seguim donant confiança als de sempre, que res volen canviar, no serem dignes de la historia i la llengua d’aquest poble, que  haurà entrat en una fase terminal.

 

  1. Bon dia Albert. Crec que hi ha dos moments clau de la història recent del nostre poble que expliquen el que estan passant:

    1. El moment de la negociació de l’encaix de Catalunya a la Constitució, amb un negocians catalans covards i mediocres o amb uns negocians espanyols intel.ligents i hàbils. Euzkadi i Navarra van apostar fort i ho van aconseguir. Catalunya es va quedar com una regió més de règim general. (el catalanet no vol molestar al papa…)

    2. La forta onada migratòria promolguda per Franco per diluir la conciència de país i homogenitzar la població. (Tarragona va duplicar la seva població en 20 anys!!)

    Crec que aquests dos elements ha estat clau en el desenvolupament recent de Catalunya i el curiós del cas, és que ningú en parla, perquè serà, per no molestar…

    Salutacions

Respon a Gabriel Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.