ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

PLA B, QUIN PLA B?

Sense categoria

A la proposta d’objecció fiscal, el portaveu del govern Francesc Homs, ens diu que li sembla be les iniciatives de la societat civil, però que un govern ha de tenir un pla, en aquest cas el pacte fiscal, i executar-lo mitjançant un procés negociador, altra cosa seria donar avantatja a l’altra part. Francament un govern seriós primer de tot no fa plans que sap abocats al fracàs, ja que es una irresponsabilitat, i per altra banda sempre ha de pensar un pla alternatiu com a mesura de seguretat, i sembla mentida que aquest govern anomenat dels millors no tingui ni una cosa ni l’altra.

Ha parlat de fer un pla i portar-lo a la pràctica, i ho ha diferenciat de la societat civil que pot plantejar les coses en uns altres termes, i en canvi el govern no pot portar varis plans, ja que l’altra part agafarà el que li convingui pensant el que li sigui més barat, i apart ens veuran venir d’una hora lluny. Per Homs l’objectiu es un canvi de paradigma, amb un nou model de finançament on es pugui recaptar i gestionar tots els impostos, o sigui tenir la paella pel mànec. De moment ha constatat que la realitat es que l’estat no paga els diners que deu, però en canvi exigeix a la Generalitat retornar uns 800 milions d’euros per les liquidacions dels anys 2008 i 2009. Agraïts per aquest tracte, CIU ha tornat a salvar al govern espanyol en l’últim escull en el Congrés, abans del debat de pressupostos, i on el sostres de despesa ja te llum verda, alhora el conseller Mas Collell i la ministra Salgado, s’han reunit i ha declarat que les diferències amb Madrid son del passat però no del futur, amb en Duran i Lleida de testimoni, tot una garantia, per l’estat espanyol, naturalment.

Realment el govern català ens pren a tots per ximples o nomes te la missió de passar el temps fins les properes eleccions, on noves propostes seguiran endarrerint la solució al problema. Defensen un pla inviable, ja que l’altra part ja ha dit que ni parlar-ne sigui quin sigui el partit que governi, i aquí parlant de que bonic que seria gestionar els nostres impostos i tenir la paella pel mànec, quan saben que es una paranoia que no succeirà, ja que aquest no es el paper que tenim reservat dins l’estat espanyol, de totes maneres sembla que no hi ha un pla lògic alternatiu quan l’aposta principal esta condemnada al fracàs, això ells en diuen un govern seriós. Per si no fos poc, l’ofegament econòmic espanyol no te aturador, no ens paguen el fons de compensació, i ara ens faran pagar unes quantitats avançades i que per la davallada d’ingressos no s’han complert. Es autènticament surrealista, i a sobre amb la vella tàctica del peix al cove els nostres diputats a Madrid, uns els socialistes, simplement no existeixen i sistemàticament voten contra els interessos catalans, i els convergents segueixen donant suport directa o indirectament al govern de torn, esperant unes engrunes a canvi per vendre a preu d’or, i alguns encara es pregunten perquè l’independentisme o una part, planteja no presentar-se en aquestes eleccions, i fer campanya per l’abstenció, la resposta seria per dignitat, i per deixar aquest reguitzell d’humiliacions d’una vegada per totes. Per sort en Mas Collell ens diu que les diferències son de passat i no de futur, com a broma es dolenta, però tenint en compte que a la reunió hi havia el guardià de les essències espanyoles, i defensor a ultrança d’aquesta unió malaltissa, qualsevol cosa es possible.

En definitiva, un país amb un govern amb un pla caducat abans de començar, i sense alternativa, ja que la proposta d’òmnium es complexa de realitzar, i caldria que precisament aquestes institucions i principals empreses donessin un pas valent endavant, i deixessin el cove al calaix, i això ara per ara es fer volar coloms.

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.