PERSONATGES
Escoltem el Ministre Marlaska felicitant Mossos i Policia espanyola per expulsar els cantaires de la Sagrada Família, i veiem el nou fitxatge de Niubó per la Conselleria d’Educació, que fa vergonya aliena.
Efectivament Marlaska celebra haver garantit l’ordre públic i no vulnerar la llibertat d’expressió amb un operatiu amb la màxima discreció possible que ni tant sols els espectadors van percebre, recordant que hi havia prohibició expressa del degà de la Catedral perquè durant els actes eclesiàstics no es mostressin símbols ni expressions de caràcter polític. Per la seva banda la Consellera Niubó fitxa per la secretaria de Millora educativa del Departament un regidor del PSOE-C de Rubí, En Víctor Garcia Correas que va defensar el febrer de2025 que català, valencià i mallorquí eren llengües diferents, o sigui negant la unitat de la llengua catalana. Ell mateix va assegurar que no es pot fer una visió protoimperialista de la llengua, ja que sintàcticament tenen diferències grans. Per cert unes paraules que fins hi tot van obligar al seu partit a desmarcar-se de les mateixes i vincular-ho a dretes extremes.
Pel que fa al primer cas, tots sabem quin historial te Marlaska i la seva relació amb les tortures, per tant el seu concepte de llibertat d’expressió és molt diferent i per cert restrictiu, per cert la discreció en que es va fer l’expulsió és veu que es un plus per amagar aquest atemptat d’un Estat antidemocràtic. Parla de prohibicions a símbols de caràcter polític quan vam veure banderes espanyoles que és veu que no son un símbol, però cantar Els Segadors si. Un Ministre exemple del tipus d’Estat que parlem i el seu tarannà repressiu.
En segon lloc, Niubó crec no ha valorat que fitxar un personatge per la millora educativa amb aquest nivell d’incultura filològica i de desconeixement de la realitat total. Una persona que ens diu que valencià o mallorquí no son variants dialectals del català o te un gran odi a la nostra llengua o queda inhabilitat per qualsevol càrrec, segurament les dues coses son certes, tota la comunitat filològica i la història no estan equivocades, i ell evidentment sí. Apart amb els equilibris que va haver de fer el seu partit en el seu dia per dissimular una opinió simplement política i interessada, sembla increïble que ara és faci aquest pas i denota quin nivell volem donar al Departament d’Educació i quin grau de defensa de la llengua surt de les nostres institucions.
Personatges.