PERSECUCIÓ SENSE FÍ
La investigació pel Tsunami democràtic segueix ben viva i Espanya segueix la seva persecució política implacable per damunt de tot. De totes maneres i en aquest cas han topat amb el món real fora de les fronteres.
Efectivament, Suïssa ja ha dit que es nega a donar informació a l’Audiència Nacional sobre el tema, ja que es una causa política. Espanya busca saber quins son els promotors de Tsunami que van engegar una campanya de mobilitzacions de gran abast degut a la condemna dels polítics catalans. La Guàrdia Civil en realitat te poca cosa i ha intervingut centenars de telefons del món independentista per trobar respostes. Les incògnites van ser demanades apart de Suïssa a altres Estats com Canada, Països Baixos o Estats Units que tampoc han donat cap informació concloent. De fet les imputacions son encara sense concretar i no saben quines persones investigar. Els participants en accions ja detinguts en el seu dia i absolts, ara no poden ser investigats altre cop i pel que fa a les persones públiques com Xavier Vendrell o David Madí per exaemple tampoc hi ha proves concloents i per tant estan a l’espera de l’arxivament de la causa contra ells.
Realment el Tsunami va a dur a terme una sèrie d’accions com la de l’Aeroport de Barcelona o la del Tall de la frontera a la Junquera de gran impacte i que mostraven realment com la situació no era normal i el procés d’independència seguia endavant, però malauradament tot va acabar i desperta seriosos dubtes sobre qui estava al darrera i els interessos que hi havia per part de les formacions polítiques.
De totes maneres la repressió espanyola veiem que segueix molt viva i no s’atura. De fet la rendició ens ha portat la mateixa i amb un Estat tant feble democràticament això es una invitació a la persecució per damunt de qualsevol dret. La seva gran dificultat com també l’ha tinguda el Jutge Llarena amb la seva persecució als nostres exiliats es a l’hora de traslladar aquesta deriva fora de les fronteres on normalment distingeixen molt bé que es un delicte jurídic i quin es una persecució política a l’estil de les millors dictadures, i això ha estat el que han topat un cop i un altra sense remei.
De totes maneres, crec que entitats com l’ANC o Òmnium en el seu dia, i es senzill dir-ho ara quan ha passat davant l’acabament amb fugida i la renúncia a culminar la independència havien d’haver liderat les protestes civils dia si dia també per mantenir la anormalitat que acabavem de viure.
En definitiva, una persecució sense fi.