ALBERT CORTES MONSERRAT

Des de l’Estat espanyol, les mesures re centralitzadores es van succeint una rere l’altra, unitat de mercat, i ara llei de control per les accions exteriors de les comunitats, tot amb un clar objectiu en forma del territori català. Alhora des de dins Foment de Treball volia aprofitar l’acte del 14 de febrer anomenat “Anem per feina”, no per intentar crear ocupació, sinò per frenar i mostrar clara oposició al procès sobiranista, cosa que sembla ha quedat avortada ja que la mateixa PIMEC ha amenaçat en no assistir si segueix aquest camí. Son pedres al camí que el mateix procès ens anirà portant i posant a prova per culminar el nostre anhel.

Rajoy ara vol impedir l’acció exterior catalana, punt clau per la independència catalana. Es una llei d’Acció i Servei exterior, on el ministeri tuteli i validi les relacions internacionals de les autonomies. Les comunitats podran actuar en altres estats, però informant al govern espanyol de totes les visites que vulguin dur a terme, i aquest decidirà si dona validesa o no amb uns principis d’unitat d’acció i lleialtat institucional i coordinació. Si no l’avala, el president autonòmic rebrà el buit de les ambaixades espanyoles, i alhora controlarà els acords que vulgui signar amb organismes estrangers per verificar la seva constitucionalitat i competències. La creació d’oficines a l’exterior també es sotmetran a un informe del govern espanyol, i serà vinculant en les comunitats que superin el dèficit com casualment Catalunya. Per altra banda, l’intent de Foment de Treball de fer un posicionament antisobiranista aprofitant l’acte que prepara pels empresaris al febrer ha fracassat, ja que moltes parts hi veien una maniobra política ja que era una estratègia del govern espanyol perquè la patronal catalana frenes el dret a decidir amb el títol “Anem per feina”. Tant Pimec com el Cercle d’Economia ja han mostrat la seva oposició davant les intencions de demanar una represa de les negociacions pel pacte fiscal.

Realment, l’Estat espanyol esta espantat i darrera aquesta capa impermeable de menyspreu, amenaces i  coaccions, hi ha por de que la gallina dels ous d’or ha iniciat un procès que no podien preveure i que veuen que dificilment te aturador. Això no es el Pla Ibarretxe, ni cap acció que amb la justificació de la violència i les lleis pot ser aturada. Aquesta iniciativa be  d’un clam de la societat que ha dit prou i que ha enviat directament un mandat als seus representants polítics per fer-ho efectiu, cosa que ja han començat a fer. Una de les claus del procés tots sabem que es la validació internacional, i per tant l’Estat amb la seva croada bruta i regressiva vol agafar les regnes del tema, bàsicament per vigilar Catalunya i tots els seus moviments en aquest sentit i que un cop aconseguit seria el semàfor verd pel nostre referèndum, apart volt controlar la creació del que ells anomenen ambaixades, creades precisament perquè les espanyoles no han fet, ni faran la seva feina pel que fa al nostre territori. Tot això amb el cinisme de que serà vinculant per les comunitats que superin el dèficit justament per culpa dels deutes no pagats pel mateix govern espanyol, espolis apart, es el tancament del cercle viciós on estem instal·lats amb l’Estat espanyol. Per altra banda pretenien que Foment del Treball, que no es la patronal majoritària, ja que Catalunya predomina la petita i mitjana empresa fonamentalment i que ja s’ha plantat, tornar a treure la pols al pacte fiscal i segurament avisar-nos de tots els perills de prendre les nostres decisions, donant per tancada el que deuen considerar una aventura desafortunada, sobretot pels seus interessos amb l’Estat espanyol, que es veurien greument alterats. De totes maneres s’ha vist clarament que l’empresariat ja no serà un tap al procès.

En definitiva, cada dia que passa noves mesures per deixar-nos sense el poc poder que gaudim i avortar el procès per ofec constant. No podem perdre temps i denunciar cada maniobra bruta que desgraciadament no han acabat.